perseguir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.səˈɣi/, balear /pəɾ.səˈɣi/
	alguerès /pal.siˈɣi/
Occidental:	nord-occidental /per.seˈɣi/
	valencià /peɾ.seˈɣiɾ/, /peɾ.seˈɣi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: perseguí
• Etimologia: Del llatí persĕqui, segle XIV.

Verb

perseguir trans.

1. Seguir una persona, animal o objecte que s'està escapant amb intenció d'atrapar-lo.
2. Anar a darrere d'algú o buscar-lo per tot arreu amb l'objectiu de fer-li algun mal o d'aconseguir alguna cosa a canvi.
3. Intentar aconseguir un objectiu a través del treball assidu.
4. Procedir, la justícia, contra un delicte o una persona.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	perseguir			haver perseguit
gerundi	perseguint			havent perseguit
participi	perseguit, perseguida, perseguits, perseguides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	persegueixo	persegueixes	persegueix	perseguim	perseguiu	persegueixen
	perseguesc						bal
	persegueixi						sept
	perseguisc	perseguixes	perseguix			perseguixen	occ
	perseguixo						n-occ
imperfet	perseguia	perseguies	perseguia	perseguíem	perseguíeu	perseguien
passat simple	perseguí	perseguires	perseguí	perseguírem	perseguíreu	perseguiren
futur	perseguiré	perseguiràs	perseguirà	perseguirem	perseguireu	perseguiran
condicional	perseguiria	perseguiries	perseguiria	perseguiríem	perseguiríeu	perseguirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	persegueixi	persegueixis	persegueixi	perseguim	perseguiu	persegueixin
	perseguisca	perseguisques	perseguisca			perseguisquen	occ
	perseguesqui	perseguesquis	perseguesqui	perseguiguem	perseguigueu	perseguesquin	bal
imperfet	perseguís	perseguissis	perseguís	perseguíssim	perseguíssiu	perseguissin
		perseguisses		perseguíssem	perseguísseu	perseguissen
	perseguira	perseguires	perseguira	perseguírem	perseguíreu	perseguiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	persegueix	persegueixi	perseguim	perseguiu	persegueixin
	–		perseguesqui	perseguiguem		perseguesquin	bal
	–	perseguix	perseguisca			perseguisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	persegueix						bal, alg
imperfet	perseguiva	perseguives	perseguiva	perseguívem	perseguíveu	perseguiven	n-occ, alg
	perseguigueva	perseguigueves	perseguigueva	perseguiguévem	perseguiguéveu	perseguigueven	n-occ
passat simple	perseguigué	perseguigueres	perseguigué	perseguiguérem	perseguiguéreu	perseguigueren	bal
condicional	perseguiriva	perseguirives	perseguiriva	perseguirívem	perseguiríveu	perseguiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	perseguixa	perseguixes	perseguixa	perseguisquem	perseguisqueu	perseguixen	n-occ
		perseguixos	perseguixo				n-occ
	perseguesca	perseguesques	perseguesca			perseguesquen	bal
imperfet	perseguigués	perseguiguesses	perseguigués	perseguiguéssem	perseguiguésseu	perseguiguessen
	perseguissi		perseguissi				sept, alg
	perseguiguera	perseguigueres	perseguiguera	perseguiguérem	perseguiguéreu	perseguigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... perseguit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... perseguir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... perseguit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... perseguit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... perseguit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... perseguit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... perseguir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... perseguit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... perseguit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... perseguit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: persegueixo, persegueix, perseguim

Sinònims

• (seguir per atrapar): acuitar, empaitar, rastrejar, seguir
• (anar a darrere): empaitar, encalçar
• (aconseguir un objectiu): acaçar, percaçar, pretendre
• (procedir la justícia): denunciar, demandar

Derivats

• perseguiment

Relacionats

• persecució

Traduccions

Seguir algú amb intenció d'atrapar-lo

• Alemany: verfolgen ^(de)
• Anglès: pursue ^(en), chase ^(en)
• Armeni: հետապնդել ^(hy) ‎(hetapndel)
• Belarús: перасле́дваць ^(be) ‎(peraslédvats)
• Búlgar: пресле́двам ^(bg) ‎(preslèdvam)
• Castellà: perseguir ^(es)
• Danès: forfølge ^(da)
• Francès: poursuivre ^(fr)
• Grec antic: διώκω ^(grc) ‎(diṓkō)
• Hebreu: רדף‎ ^(he)
• Hongarès: üldöz ^(hu)
• Indonesi: mengejar ^(id)
• Italià: perseguire ^(it)
• Japonès: 追跡する ^(ja)
• Neerlandès: achtervolgen ^(nl)
• Polonès: ścigać ^(pl)
• Portuguès: perseguir ^(pt)
• Romanès: urmări ^(ro)
• Rus: пресле́довать ^(ru) ‎(preslédovat)
• Serbocroat: гонити ^(sh), goniti ^(sh)
• Suec: förfölja ^(sv)
• Turc: kovalamak ^(tr)
• Txec: pronásledovat ^(cs)
• Xinès: 追求 ^(zh) ‎(zhuīqiú)

Anar a darrere d'algú

• Castellà: perseguir ^(es)

Aconseguir un objectiu

• Anglès: pursue ^(en)
• Castellà: perseguir ^(es)
• Francès: poursuivre ^(fr)

Procedir, la justícia

• Castellà: perseguir ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: per·se·guir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: perseguir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \peɾ.seˈɣiɾ\

Americà: alt /peɾ.s(e)ˈɡiɾ/, baix \peɾ.seˈɣiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: (pendent)

Verb

perseguir trans. ‎(present persigo, passat perseguí, futur perseguiré)

1. perseguir

Miscel·lània

• Síl·labes: per·se·guir (3)