Vés al contingut

sa

De Viccionari
Potser volíeu: s. a., s.a., SA, , ,

Multilingüe

[modifica]

Símbol

[modifica]

sa

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del sànscrit.

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (àton, possessiu, article) oriental /sə/, occidental /sa/
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí sanu(m), acusatiu de sanus, segle XIV.
  • Etimologia: Possessiu: del llatí vulgar *sa, contracció proclítica del clàssic sua, segle XII.
  • Etimologia: Article: del llatí ipsa.

Adjectiu

[modifica]

sa m. ‎(femení sana, plural masculí sans, plural femení sanes)

  1. Que té salut i no està malalt.

Variants

[modifica]
  • , grafia no normalitzada amb accent diacrític

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

sa f. ‎(plural ses)

  1. Forma femenina de son ‎(«la seva, adjectiu possessiu femení singular»).
    Sa germana és molt llesta.

Notes

[modifica]
  • Emprat també en tractaments de protocol relacionats amb la noblesa. Ex.: sa majestat, sa excel·lència

Relacionats

[modifica]

Article

[modifica]

sa f. ‎(plural ses)

  1. (col·loquial balear, salat) Forma femenina de es ‎(«la, article determinat femení singular»).
    Si vols sopa, pren sa cullera.

Sinònims

[modifica]
  • s' (forma apostrofada)
  • la, l' (en català estàndard)
  • na, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

Notes

[modifica]
  • Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
    La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).
    Exemples: s' aigua, sa iaia.
  • També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
    Exemple: s' ARPA (certa agència americana).
  • Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
    Exemple: Barcelona, sa Barcelona olímpica, una Barcelona com cal.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: as (alfagrama)

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈsa/
  • Rimes: -a

Verb

[modifica]

sa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de sapere

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsa/

Adjectiu

[modifica]

sa f. ‎(plural sas)

  1. forma femenina de son
  2. (aranès, invariable, singular) son, sa
    «Marieta, damb eth permís de sa pare e sa mare, anèc a passar eth dia e era net a çò de sa amiga, entà hèr-li companhia e entà estudiar-se’n ua que ne harie a parlar.» ((Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble, 2017))
    Marieta, amb el permís de son pare i sa mare, anà a passar el dia i la nit a ca la seva amiga per fer-li companyia i per estudiar-se'n una que faria parlar molt.