Vés al contingut

mullar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /muˈʎa/
balear /muˈʎa/, /muˈja/
Occidental:  nord-occidental /muˈʎa/
valencià /muˈʎaɾ/, /muˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: mullà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *molliare, del clàssic mollire ‎(«estovar»), segle XIV.

Verb

[modifica]

mullar trans., pron. ‎(pronominal mullar-se)

  1. Entrar quelcom en contacte amb aigua o altre líquid.
  2. Impregnar d'aigua o altre líquid.
  3. (pronominal, castellanisme) comprometre's

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: mullo, mulla, mullem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: mullar

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

mullar

  1. mullar

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DCVB