alo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar.
alo
- primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alare
- Pronúncia(i): /ˈa.loː/
- Etimologia: De l'arrel indoeuropea *al₂- («créixer, nodrir»).[1]
alō (1a present?), alis (2a present), alere (infinitiu), aluī (perfet), altum (supí)
- nodrir, jo nodreixo
- mantenir, jo mantinc
- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.26-27