casa
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /ˈka.za/
- Rimes: -aza
- Etimologia: Del llatí casa («cabana»), possiblement del protoindoeuropeu *kat- («enllaçar junt; cadena, xarxa») (comparar amb catēna («cadena»)) o bé del protoindoeuropeu *ket- («cabanya, refugi») (comparar amb l'anglès antic heaþor («confinament, tancament, presó») o amb el mazanderani کَت (kat, «mur»)), possiblement a través d'un manlleu d'una altra llengua indoeuropeau i no pas per herència, a causa de la presència de la -s- medial.[1]
Nom
[modifica]casa f. (plural cases)
- Edifici destinat a l'habitatge de persones, llar.
- Edifici destinat a un ús especial, tant si és públic com privat.
- Seu, nucli d'una activitat o entitat.
- Conjunt de persones amb relacions familiars que viuen junts.
- De casa bona.
- Construcció destinada a servir de refugi.
- Empresa o marca que la representa.
- Aquest bolígraf és de la casa BZ.
- Recer per a animals.
- Closca de mol·luscos, tortugues, etc.
- casella
- Casa o casella d'una carta astral.
- (balear) Cambra d'un edifici o casament
- (pilota valenciana) Obertura d'un frontó de dalt que comunica els vestidors amb la pista de joc, utilitzada de vegades per a amagar-hi la pilota.
Sinònims
[modifica]- cas (en parlar salat)
- edifici, immoble, casal, habitacle, habitatge, pis
- domicili, residència, mansió
- torre, xalet, vil·la
- mas
- firma
- llar
- casella
Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- Compostos:
- Casa cuina: Habitatge elemental d'una sola planta o d'un sol pis.
- Casa barata: casa per a obrers.
- Casa bressol: Institució que atén als infants mentre els seus pares treballen.
- Casa comuna, consistorial o de la vila: Seu de l'Administració municipal.
- Casa d'infants orfes: Casa o hospici per a orfes.
- Casa de barrets: desgavell (també casa de putes, registre vulgar).
- Casa de barrets, de mala nota, de tolerància, de putes o de cites: prostíbul.
- Casa de colònies: Casa que ofereix allotjament i manutenció a grups, que normalment són de nens i joves i que disposa d’instal·lacions per activitats educatives i lúdiques.
- Casa de beneficència, misericòrdia o caritat: Edifici per a pobres.
- Casa de bojos: Edifici on són tancats els dements.
- Casa de correcció: Reformatori.
- Casa de cultura: Institució cultural en l'àmbit municipal.
- Casa de Déu: església.
- Casa de joc: Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs de l'atzar.
- Casa de la Vall: Casa del Consell de les Valls d'Andorra, bàsicament s'hi celebren reunions.
- Casa de maternitat: Hospital on les dones immediatament abans i després d'infantar troben acolliment i assistència.
- Casa de veïns o casa de pisos: Edifici on viuen diferents famílies en pisos o apartaments.
- Casa de salut: casa on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos.
- Casa de socors: Assistència mèdica per a accidentats.
- Casa apiari: Instal·lació per allotjar-hi els ruscos per tal de protegir-los del fred, els furts, la destrucció...
- Casa de pagès o de camp: Casa que està situada a fora del poblat.
- Casa gran, casa de la ciutat, casa de la vila, casa del comú o casa del poble: ajuntament.
- Casa pairal: habitatge associat a una família perquè ha pertangut a pares o altres ascendents.
- A casa de: A la casa d'algú.
- Expressions:
- Caure a algú la casa a sobre: Passar a viure amb tristesa, soledat...
- D'estar per casa: fet amb negligència, sense valor.
- Ser com a casa: estar còmode.
- Llençar la casa per la finestra: ser generós, gastar molt.
- Com una casa: per mostrar la importància o la grandària.
- Tenir la casa oberta: ser hospitalari.
- Ésser com de casa: Ser una persona que es considera d'una altra família.
- Ésser molt de casa: Que li agrada molt estar amb la família.
- Fer casa a part: Separar-se dels que vivien plegats.
Traduccions
[modifica]Edifici destinat a l'habitatge
- Abkhaz: аҩны (ab)
- Afrikaans: huis (af)
- Alemany: Haus (de) n.
- Amhàric: ቤት (am)
- Anglès: house (en)
- Àrab: بَيْت (ar) m.
- Armeni: տուն (hy) (tun)
- Assamès: ঘৰ (as)
- Asturià: casa (ast) f.
- Àzeri: ev (az)
- Baixkir: өй (ba)
- Basc: etxe (eu)
- Belarús: дом (be) m. (dom)
- Bengalí: ঘর (bn)
- Birmà: အိမ် (my)
- Bretó: ti (br) m.
- Búlgar: къ̀ща (bg) f. (kaxta)
- Castellà: casa (es) f.
- Cebuà: balay (ceb)
- Coreà: 집 (ko) (jip)
- Còrnic: chi (kw)
- Cors: casa (co)
- Danès: hus (da) n.
- Escocès: hoose (sco)
- Eslovac: dom (sk) m.
- Eslovè: hiša (sl) f.
- Esperanto: domo (eo)
- Estonià: maja (et)
- Feroès: hús (fo) n.
- Finès: talo (fi)
- Francès: maison (fr)
- Friülà: cjase (fur)
- Gaèlic escocès: taigh (gd) m.
- Gagaús: ev (gag)
- Gallec: casa (gl) f.
- Gal·lès: tŷ (cy) m.
- Grec: σπίτι (el) (spiti)
- Groenlandès: illu (kl) f.
- Guaraní: oga (gn), ogapy (gn), róga (gn)
- Gujarati: ઘર (gu)
- Haussa: 'daki (ha)
- Hawaià: hale (haw)
- Hebreu: בַּיִת (he) m.
- Hindi: घर (hi) m.
- Hongarès: ház (hu) m.
- Indonesi: rumah (id)
- Irlandès: teach (ga) m.
- Islandès: hús (is) n.
- Italià: casa (it)
- Japonès: 家 (ja)
- Javanès: omah (jv)
- Kazakh: үй (kk) (üy/ui)
- Khmer: ផ្ទះ (km)
- Kurd: xanî (ku)
- Laosià: ບ້ານ (lo)
- Letó: māja (lv) f.
- Lituà: namas (lt)
- Llatí: domus (la) f., casa (la) f.
- Llengua de signes catalana: CASA (csc)
- Luxemburguès: Haus (lb)
- Macedoni: куќа (mk) f.
- Malai: rumah (ms)
- Malaiàlam: വീട് (ml)
- Malgaix: trano (mg)
- Maltès: dar (mt) m.
- Manx: çhagh (gv)
- Maori: whare (mi)
- Marathi: घर (mr) n.
- Moksa: куд (mdf) n.
- Mongol: байшин (mn)
- Nàhuatl: calli (nah)
- Navaho: kin (nv)
- Neerlandès: huis (nl) n.
- Nepalès: घर (ne)
- Noruec (bokmål): hus (no) n.
- Noruec (nynorsk): hus (nn) n.
- Occità: ostal (oc) m., casa (oc) (gascó)
- Osseta: хӕдзар (os)
- Paixtu: کور (ps)
- Persa: خانه (fa)
- Polonès: dom (pl)
- Portuguès: casa (pt)
- Portuguès: casa (pt)
- Retoromànic: chasa (rm) f.
- Romanès: casă (ro)
- Romaní: kher (rom)
- Rus: дом (ru) (dom)
- Samoà: fale (sm)
- Sard: domo (sc)
- Sicilià: casa (scn) f.
- Suahili: nyumba (sw)
- Suec: hus (sv) n.
- Tadjik: хона (tg)
- Tagal: bahay (tl)
- Tahitià: fare (ty)
- Tai: บ้าน (th)
- Tàmil: வீடு (ta)
- Tàtar: йорт (tt)
- Telugu: ఇల్లు (te)
- Tibetà: ཁང་པ (bo)
- Tigrinya: ቤት (ti)
- Turc: ev (tr)
- Turcman: öý (tk)
- Tuvalià: fale (tvl)
- Txec: dům (cs)
- Ucraïnès: дім (uk) m. (dim)
- Udmurt: корка (udm)
- Uigur: ئۆي (ug)
- Urdú: گھر (ur) m.
- Uzbek: hovli (uz)
- Való: måjhon (wa)
- Vènet: caxa (vec)
- Vietnamita: nhà (vi)
- Volapük: dom (vo)
- Wolof: kër (wo)
- Xinès: 屋 (zh) (wū)
- Zhuang: ranz (za)
- Zulu: indlu (zu)
Verb
[modifica]casa
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de casar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb casar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ca·sa (2)
- Anagrama: saca
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- casa. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: casa
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈka.sa/
- Americà: alt /ˈka.s(a)/, baix /ˈka.sa/
Nom
[modifica]casa f. (plural casas)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ca·sa (2)
Gallec
[modifica]Nom
[modifica]casa f. (plural casas)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈka.sa/
Nom
[modifica]casa f. (genitiu casae)
Relacionats
[modifica]Derivats
[modifica]Occità
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈka.zo̞/
Nom
[modifica]casa f. (plural casas o cases [aranès])
- (gascó) casa
Sinònims
[modifica]- ostal (llenguadocià)
Romanès
[modifica]- Etimologia: Amb article sufixat -a.
Nom
[modifica]casa
- nominatiu i acusatiu definit singular de casă
- ↑ De Vaan, Michiel. Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages (en anglès). Leiden, Boston, EUA: Brill, 2008 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series). ISBN 9789004167971.
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Derivats del protoindoeuropeu al català
- Substantius femenins en català
- Balear
- Pilota valenciana en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Substantius en gallec
- Substantius en llatí
- Substantius en occità
- Gascó
- Formes de substantius en romanès