Vés al contingut

collita

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /kuˈʎi.tə/
balear /koˈʎi.tə/, /kuˈji.tə/
Occidental:  /koˈʎi.ta/

collita f. ‎(plural collites)

  1. Operació de collir els fruits quan és l'època de l'any que estan madurs a la planta o a l'arbre.
    «Acaba la collita de l'alfals i del blat de moro.» (Antonio Olea Morillas, La Cerdanyola rural: estudi etnogràfic, 2005)
  2. Conjunt de fruits que es cullen d'un camp.
    «Si cau pedra farà malbé la collita i tots patirem.» (Glòria Peraita, Sota la volta del cel, 2017)
  3. Allò que ha pensat o ideat un mateix.
    «A l'Edat Mitjana s'acostumaven a deixar-ne trossos o a afegir-n'hi de la seva collita (Mariona Ferran i Permanyer, L'Escola Isabel de Villena i la seva gent (1939-1989), 1997)

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]