diürn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /diˈurn/
• Etimologia: Del llatí diurnus, segle XV. Doblet de jorn.

Adjectiu

diürn m. ‎(femení diürna, plural masculí diürns, plural femení diürnes)

1. Pertanyent a les hores de llum del dia.

Antònims

• nocturn

Traduccions

Traduccions

• Anglès: diurnal ^(en)
• Asturià: diurnu ^(ast)
• Castellà: diurno ^(es)
• Francès: diurne ^(fr)
• Italià: diurno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ürn (2)
• Anagrama: durin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot