Vés al contingut

enrocar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ən.ruˈka/
balear /ən.roˈka/, /ən.ruˈka/
Occidental:  nord-occidental /en.roˈka/
valencià /en.roˈkaɾ/, /en.roˈka/
Informal:  nord-occidental /an.roˈka/

Verb

[modifica]

enrocar trans., pron. ‎(pronominal enrocar-se)

  1. Enganxar un ormeig de pesca en el fons rocós.
  2. (pronominal) Enfilar-se per les roques.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: enroco, enroca, enroquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

enrocar intr., pron. ‎(pronominal enrocar-se)

  1. En els escacs, jugada especial consistent en moure en el mateix torn les figures del rei i d'una torre a una posició especifica on ambdues peces són veïnes.
  2. (pronominal) obstinar-se

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]