Vés al contingut

vici

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈbi.si/, balear /ˈvi.si/
Occidental:  nord-occidental /ˈbi.si/
valencià /ˈvi.si/, /ˈbi.si/
  • Rimes: -isi
  • Homòfon: bici
  • Etimologia: Del llatí vĭtium ‎(«defecte»), segle XIV.

vici m. ‎(plural vicis)

  1. Defecte en la conducta d'algú que es manifesta de forma reiterada.
  2. Defecte en la redacció d'un document legal que l'invalida.

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vi·ci (2)

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈwɪ.kiː/, /ˈwiː.kiː/

vicī

  1. datiu singular de vicis

vīcī

  1. nominatiu plural de vīcus
  2. vocatiu plural de vīcus
  3. genitiu singular de vīcus