-fon

Potser volíeu: fon

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) /fun/, /fon/
• Etimologia: Forma sufixada del grec antic φωνος ‎(phōnos).

Sufix

-fon

1. so, veu, parla

   Ex.: magnetòfon, anglòfon

Relacionats

• -fonia

Notes

• Sol produir mots cultes complexos, formats per prefix més sufix. En aquests casos la tendència és la preaccentuació en la síl·laba anterior al sufix. Tanmateix, alguns autors opinen que hauria de ser un sufix tònic. Existeixen alguns doblets amb accentuació aguda quan s’han transmès a través del francès.

Derivats

Mots en català amb sufix -fon