203 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 203 aC (cciii aC) |
| Islàmic | 850 aH – 849 aH |
| Xinès | 2494 – 2495 |
| Hebreu | 3558 – 3559 |
| Calendaris hindús | -147 – -146 (Vikram Samvat) 2899 – 2900 (Kali Yuga) |
| Persa | 824 BP – 823 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 48 |
| Ab urbe condita | 551 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC | |
| Anys | |
| 206 aC 205 aC 204 aC - 203 aC - 202 aC 201 aC 200 aC | |
El 203 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cepió i Gemin (o també any 551 Ab urbe condita). L'ús del nom «203 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Gneu Servili Cepió i Gai Servili Gemin.[2]
- Servili Gemin obté Etrúria com a província i d'allí marxa a la Gàl·lia Cisalpina on casualment allibera al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Va ser tribú de la plebs i edil plebeu mentre el seu pare era viu, cosa que anava contra la llei, i es presenta una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) ja que no sabia que el seu pare vivia.[3]
- Servili Cepió rep la província de Brútium, i és el darrer general que combat a Hanníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Hanníbal abandona Itàlia, Cepió passa a Sicília amb la intenció de creuar a l'Àfrica, però el senat, que té por que Cepió no obeeixi les seves ordres, el fa tornar a Itàlia i nomena un dictador, Publi Sulpici Servi Galba Màxim per dirigir els comicis.[4]
- El pretor Publi Quintili Var i el procònsol Marc Corneli Ceteg derroten al general cartaginès Magó Barca, germà d'Hanníbal, en territori dels gals ínsubres, i l'obliguen a abandonar Itàlia.[5]
Àfrica
- Hanníbal Barca, de tornada de la campanya d'Itàlia, desembarca a Leptis Minor (actual Lamta) abans de recuperar Hadrumetum i de lliurar la seva última batalla a Zama (202 aC) contra les tropes d'Escipió l'Africà.[6]
- Batalla d'Útica. Enfrontament dels exèrcits de Roma i els de l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica. Gràcies a un atac per sorpresa, el general romà Publi Corneli Escipió Africà aconsegueix de destruir les forces cartagineses i als seus aliats númides amb una victòria que li dona un decisiu avantatge, a més de traslladar el front de la guerra a la mateixa Àfrica.[7]
- Publi Corneli Escipió, després de la batalla, abandona el seu campament a Útica i s'enfronta a Hasdrúbal i a Sifax en la batalla de les grans planes. Hasdrúbal i Sifax han aconseguit escapar dels campaments que Escipió i el seu aliat Masinissa I destrueixen, i fugen amb un petit nombre de soldats. Es troben amb un contingent de 4.000 mercenaris celtibers provinents del sud d'Hispània i decideixen enfrontar-se als romans. Forcen noves lleves tant a Cartago com a Numídia i aviat Hasdrúbal i Sifax reuneixen un exèrcit de 30.000 homes. L'enfrontament porta a la derrota l'exèrcit cartaginès.[8]
- Batalla de Cirta. Després de la victòria romana a la Batalla de les grans planes, Gai Leli i Masinissa I persegueixen Sifax fins a la ciutat de Cirta, on el númida havia reunit forces de refresc. A les portes de la ciutat, Sifax organitza les tropes seguint el model romà, però encara que té suficients soldats, els seus homes són massa joves i sense experiència. Durant l'enfrontament, Sifax cau presoner, i la ciutat es rendeix al veure'l carregat de cadenes.[9][10]
Vietnam
- Començament del regne de Nanyue a Vietnam, governat per monarques xinesos. L'estableix Zhao Tuo, llavors comandant de Nanhai de l'Imperi Qin després del col·lapse de la dinastia Qin. Estava format per les comandàncies de Nanhai, Guilin i Xiang.[11]
Necrològiques
- Sofonisba, reina de Numídia. Masinissa, el seu marit, davant de la insistència d'Escipió perquè li lliurés a la seva dona, li va proporcionar una dosi de verí per evitar la humiliació de la captivitat. Sofonisba es va prendre el verí sense dubtar i va morir.[12]
- Quint Fabi Màxim Berrugós, polític i militar romà.[13]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 1
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 19
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 20-24; XXXV, 23
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 2, 41
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 62
- ↑ Brice, Lee L. Warfare in the Roman Republic: From the Etruscan Wars to the Battle of Actium: From the Etruscan Wars to the Battle of Actium (en anglès). ABC-CLIO, 2014-04-21, p. 285. ISBN 978-1-61069-299-1.
- ↑ Polibi. Història, XV, 4-5, 9, 12-15
- ↑ Polibi. Història, XV, 18
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 44
- ↑ Walker, Hugh. East Asia: A New History (en anglès), 2012, p. 107. ISBN 9781477265178.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 15
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 42
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 203 aC