Marcel Duchamp: diferència entre les revisions

Marcel Duchamp

Biografia
Naixement	(fr) Henri-Robert-Marcel Duchamp 28 juliol 1887 Blainville-Crevon (França)
Mort	2 octubre 1968 (81 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Sepultura	cementiri monumental de Rouen
Residència	Múnic Buenos Aires Nova York Rouen
Nacionalitat	França Estats Units (des de 1955)
Formació professional	Autodidacta
Formació	École des chartes - biblioteconomia (1912–) Lycée Corneille Académie Julian
Activitat
Camp de treball	Pintura i escultura
Lloc de treball	París Nova York
Ocupació	actor, artista visual, artista, director de cinema, dibuixant projectista, filòsof, gravador, dissenyador, poeta, jugador d'escacs, bibliotecari, pintor, fotògraf, escultor, artista d'assemblage
Activitat	(Floruit: 1965 )
Membre de	Col·legi de Patafísica Société Normande de Peinture Moderne (en) Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Oulipo Society of Independent Artists
Art	Pintor, escultor, cineasta, Jugador d'escacs
Gènere	Pintura, art trobat, escultura, fotografia, art conceptual i art figuratiu
Moviment	Dadaisme, Futurisme, Cubisme, Surrealisme
Representat per	Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques i Artists Rights Society
Company professional	Salvador Dalí Miquel Villà Man Ray Francis Picabia
Mecenes	Walter Conrad Arensberg
Nacionalitat esportiva	França
Esport	escacs
Participà en
24 juny 1977	documenta 6
30 juny 1972	Documenta 5
28 juny 1964	documenta 3
1933	Olimpíada d'escacs de 1933
1931	Olimpíada d'escacs de 1931
1930	Olimpíada d'escacs de 1930
1928	Olimpíada d'escacs de 1928
Obra
Obres destacables  · Portrait de joueurs d'echecs («Retrat de jugadors d'escacs»). 1911. Oli sobre llenç. 108 x 101 cm. Museu d'art de Filadèlfia.  · Nude Descending a Staircase, No. 2 («Nu baixant una escala. No. 2»). 1912. Oli sobre llenç. 146 x 89. Museu d'art de Filadèlfia.  · Diversos ready-mades, destacant: Roue de bicyclette («Roda de bicicleta») (1913), Le porte bouteille («La porta ampolla») (1914) o Fountain («Font») (1917), entre altres.  · L.H.O.O.Q.. 1919. Dibuix sobre reproducció fotogràfica. 19,7 x 10,5 cm.  · Mariée mise à nu par ses célibataires, même (El gran vidre). 1915-23. Oli, vernís, plom, fil d'aram i pols en dos panells de vidre. 272 x 176 cm. Museu d'art de Filadèlfia.  · Le boîte vert (La Mariée mis à nu par ses célibataires même). Notes i estudis per Mariée mise à nu par ses célibataires, même.  · Rrose Sélavy  · Étant donnés: 1. la chute d'eau/2. le gaz d'éclairage. 1944. Conjunt escultural. Museu de Belles Arts de Filadèlfia.
Localització dels arxius	Museu d'Art de Filadèlfia [ MDP]
Família
Cònjuge	Teeny (1954–1968) Lydie Sarazin-Levassor (1927–1928), divorci
Parella	Gabrièle Buffet-Picabia Maria Martins
Fills	Yo Savy  ()
Pares	Justin-Isidore Eugène Duchamp   i Lucie Duchamp
Germans	Raymond Duchamp-Villon Jacques Villon Suzanne Duchamp
Parents	Emile Frédéric Nicolle, avi matern
Obres destacables
Fontaine (La font, art trobat, 1917)

Marcel Duchamp (Blainville-Crevon, 28 de juliol de 1887 – Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968) va ésser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Participà d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.

Per a Duchamp l'espectador juga un rol essencial en el fet artístic: L'acte creatiu no el fa només l'artista; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l'art creatiu.

Vida i obres

Nascut dins una família d'artistes, Marcel Duchamp és germà de l'escultor Raymond Duchamp-Villon (1876-1918), del pintor Jacques Villon (Gaston Duchamp) (1875-1963), i de la pintora Suzanne Duchamp (1889-1963) casada amb el pintor Jean Crotti.

Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l'art al Segle XX. La seva obra és heterogènia i complexa i seria irreductible a un únic moviment artístic, ja que la seua obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme.

Serà junt als seus germans, la seua germana i els seus amics que emprendrà el seu aprenentatge de la pintura. En els seus començaments, freqüentarà amb assiduïtat les obres d'artistes d'inspiració cubista com ara Fernand Léger o Robert Delaunay, també les d'Albert Gleizes i Jean Metzinger, autors de l'obra Du Cubisme (Sobre el cubisme) el 1912.

Ja el 1913, als Estats Units, les noves experimentacions europees es presenten a l'exposició Armory Show a Nova York. Duchamp va presentar el seu Nu descendant un escalier («Nu baixant una escala») que va causar tant furor com escàndol. En aquesta obra, d'on es desprenen diverses tendències cubistes i futuristes, Duchamp expressa el moviment continu mitjançant una sèrie de figures superposades, en una experiència similar a la de la cronofotografia.

Separat de la pintura per un temps, entre 1913 i 1915, va construir els seus primers ready-made, objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat estètica: Roue de bicyclette («Roda de bicicleta») de 1913 o Le porte bouteille («La porta ampolla») de 1914 en són bons exemples. El 1917, amb el seu Fontaine («Font»), va assolir major celebritat. L'escultura consistia en un urinari signat amb el pseudònim «Richard Mutt». Segons Duchamp: «Que Richard Mutt hagi fabricat aquesta font amb les seues mans no té gens d'importància, només l'ha escollit. Ha pres un objecte ordinari de la vida quotidiana i l'ha situat de manera que el seu significat d'ús ha desaparegut sota un nou nom i un nou punt de vista, ha creat una nova manera de veure un cert objecte».

Instal·lat a Nova York el 1914 va forjar amistat amb Man Ray, Stieglitz i Francis Picabia, amb els quals fundà la revista predadà 291, que tindrà un impacte innegable sobre el posterior moviment dadaista.

A través de les seves obres, Duchamp aborda una reflexió sobre la noció d'Art, sobre l'estètica, precedint així l'art conceptual, l'art pop, fluxus i el happening, que han pres freqüents préstecs de les pràctiques artístiques de Duchamp. Els seus escrits van estar publicats sota el nom de Duchamp du signe el 1958, i Marchand du sel, el mateix any. Fou, també, el creador d'un personatge de ficció, Rrose Sélavy, escultor i autor d'aforismes.

Potser la seua obra més rica i estranya, i alhora la més complexa, és Mariée mise à nu par ses célibataires, même coneguda popularment com El gran vidre, realitzada sobre un panell de vidre. El Grand Verre és la finalització d'estudis preliminars a anteriors obres, que corresponen a l'obsessió per trobar una «forma veritable» invisible obtinguda per contacte, amb objecte de sintetitzar totes les seves teories màgiques i la seva teoria de l'art com «fet mental». Realitzat amb materials molt diversos com oli, fil d'aram o plom muntats sobre dos planxes de vidre, aquesta obra es va fer malbé, esquerdant-se i foradant-se, al seu transport el 1916, però Marcel Duchamp refusà restaurar-la.

Als darrers anys de la seua vida, Duchamp realitzà una obra pel Museu de Belles Arts de Filadèlfia, Étant donnés 1) La chute d'eau 2) le gaz d'éclairage (1944 - 1968), entorn escultural eròtic, prohibit a la vista del públic per la seua voluntat.

Aquest epitafi resta sobre la làpida de la seua tomba al cementiri de Rouen: «D'ailleurs, c’est toujours les autres qui meurent» («Des de l'altra banda, sempre són els altres qui moren»).

Duchamp col·laborà amb la revista tridimensional Aspen.

Jugador d'escacs

Va ser, fora de la seua tasca artística, un excel·lent jugador d'escacs internacional. Campió de l'Alta Normandia el 1924, va participar en diverses ocasions al campionat de França i va formar part de l'equip francès a l'Olimpíada d'escacs de 1928 a la Haia, a l'Olimpíada d'escacs de 1930 a Hamburg, a l'Olimpíada d'escacs de 1931 a Praga, i a l'Olimpíada d'escacs de 1933 a Folkestone. Degut a la seva amistat amb Salvador Dalí, Duchamp va passar molts estius a Cadaqués on és recordada la seva figura habitual de jugador d'escacs al bar Melitón.

Bibliografia

• Olislaeger, François. Marcel Duchamp: una partida entre mi y yo (en castellà). Turner, 2015. ISBN 9788416354351. 
• Pierre Cabanne, Conversaciones con Marcel Duchamp, Ed. Anagrama, Barcelona, 1972.
• Tomkins, Calvin. Duchamp. Anagrama, 1996. ISBN 84-339-7249-9. 

Enllaços externs

• Videoartworld: The Masters Series (Domini Públic; Pel·lícules i documentals de Duchamp en línia.) (anglès)
• The Marcel Duchamp Studies online Journal (anglès)