Achalaïta
 Achalaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Fe²⁺,Mn)(Ti,Fe³⁺,Ta)(Nb,Ta)₂O₈ |
| Epònim | Achala granite batholith (en)   |
| Localitat tipus | mina La Calandria, Cañada del Puerto, districte d'Ambul, Departament de San Alberto, Província de Córdoba, Argentina |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,422(4) Å; b = 11,427(3) Å; c = 5,120(1) Å; β = 90,12(4)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Color | negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 6,285 g/cm³⁺ (calculada) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2013-103 |
| Any d'aprovació | 2013 |
| Símbol | Ahl |
| Referències | [1][2] |
L'achalaïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la wodginita. Rep el nom del batòlit granític d'Achala, situat a l'Argentina.
Característiques
L'achalaïta és un òxid de fórmula química (Fe²⁺,Mn)(Ti,Fe³⁺,Ta)(Nb,Ta)₂O₈. Va ser aprovada com a espècie per l'IMA l'any 2013. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció del museu de Mineralogía y Geología «Dr. Alfred Stelzner» de la Universidad Nacional de Córdoba, Córdoba, Argentina, amb el número de col·lecció 3279.[1]
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina La Calandria, situada a Cañada del Puerto, dins el departament de San Alberto (Província de Córdoba, Argentina), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.