Antíoc Híerax: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Regne de Bitínia| |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
El [[243 aC]] Seleuc li va concedir el govern de les regions del Àsia Menor al nord-oest del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l’aliança amb el rei del [[Pont]] Ariobarzanes III, i va cercar també l’aliança dels [[gàlates]]. |
El [[243 aC]] Seleuc li va concedir el govern de les regions del Àsia Menor al nord-oest del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l’aliança amb el rei del [[Pont]] Ariobarzanes III, i va cercar també l’aliança dels [[gàlates]]. |
||
El [[236 aC]] Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Hierax a l’obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l’anomenada "Guerra dels germans". La victòria de Hierax, gracies als gàlates, a [[Ancira]] ([[235 aC]]), va obligar a Seleuc II a retornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder de Hierax que es titulava "Rei de Cilícia i Àsia Menor", i estava casat amb una filla del rei de [[Bitínia]] Zielas (+ [[228 aC]]). |
El [[236 aC]] Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Hierax a l’obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l’anomenada "Guerra dels germans". La victòria de Hierax, gracies als gàlates, a [[Ancira]] ([[235 aC]]), va obligar a Seleuc II a retornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder de Hierax que es titulava "Rei de Cilícia i Àsia Menor", i estava casat amb una filla del rei de [[Regne de Bitínia|Bitínia]] Zielas (+ [[228 aC]]). |
||
El [[230 aC]] el rei de [[Pèrgam]] Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hierax, que era aliat d’aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis ([[Cària]]), gàlates i capadocis ([[227 aC]]). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar al Alt [[Eufrates]] on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a [[Hircània]] lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc II va retornar a Síria i va derrotar als rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns vers [[Egipte]] o segon d’altres vers [[Tràcia]]) i va morir poc després (vers [[227 aC]]) a mans d’uns lladres. |
El [[230 aC]] el rei de [[Pèrgam]] Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hierax, que era aliat d’aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis ([[Cària]]), gàlates i capadocis ([[227 aC]]). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar al Alt [[Eufrates]] on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a [[Hircània]] lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc II va retornar a Síria i va derrotar als rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns vers [[Egipte]] o segon d’altres vers [[Tràcia]]) i va morir poc després (vers [[227 aC]]) a mans d’uns lladres. |
||
Revisió del 13:46, 16 nov 2007
Antioc Hierax (Grec Aντιoχoς Ιεραξ; Hierax vol dir "Voltor") fou rei d'una part dels dominis seleucides (243 aC-227 aC). Era fill d'Antíoc II Theós i germà de Seleuc II Cal·linic.
El 243 aC Seleuc li va concedir el govern de les regions del Àsia Menor al nord-oest del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l’aliança amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar també l’aliança dels gàlates.
El 236 aC Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Hierax a l’obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l’anomenada "Guerra dels germans". La victòria de Hierax, gracies als gàlates, a Ancira (235 aC), va obligar a Seleuc II a retornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder de Hierax que es titulava "Rei de Cilícia i Àsia Menor", i estava casat amb una filla del rei de Bitínia Zielas (+ 228 aC).
El 230 aC el rei de Pèrgam Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hierax, que era aliat d’aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar al Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircània lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc II va retornar a Síria i va derrotar als rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns vers Egipte o segon d’altres vers Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d’uns lladres.