Huy: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m (GR) Duplicate: File:Citadelofhuy.jpg → File:Citadelofhuy.JPG Exact or scaled-down duplicate: c::File:Citadelofhuy.JPG |
||
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula geografia política}} |
||
'''Huy''' (en [[való]] ''Hu<ref>[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 337</ref>'', en [[neerlandès]] ''Hoei'') és una antiga ciutat fortificada de [[Bèlgica]], a la província de [[Província de Lieja|Lieja]], que forma part de la regió [[Valònia|valona]]. Al setembre 2009 tenia 20.750 |
'''Huy''' (en [[való]] ''Hu<ref>[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 337</ref>'', en [[neerlandès]] ''Hoei'') és una antiga ciutat fortificada de [[Bèlgica]], a la província de [[Província de Lieja|Lieja]], que forma part de la regió [[Valònia|valona]]. Al setembre 2009 tenia 20.750 habitants, l'1 de gener del 2015 la població ja havia pujat cap als 21 354.<ref>{{Ref-web |url=http://www.ibz.rrn.fgov.be/fileadmin/user_upload/Registre/nl/statistieken_bevolking/stat_1_n.pdf |títol=Registre de la població belga |consulta=2009-11-15 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091007150254/http://www.ibz.rrn.fgov.be/fileadmin/user_upload/Registre/nl/statistieken_bevolking/stat_1_n.pdf |arxiudata=2009-10-07 }}</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:Huy JPG000.jpg |miniatura|esquerra|La Col·legiata Notre-Dame]] |
[[Fitxer:Huy JPG000.jpg |miniatura|esquerra|La Col·legiata Notre-Dame.]] |
||
La ciutat té un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posició al riu [[Mosa]] per al transport i el seu afluent el [[Hoyoux]] als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany. |
La ciutat té un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posició al riu [[Mosa]] per al transport i el seu afluent el [[Hoyoux]] als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany. |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
El [[1066]], [[Teoduí de Baviera]], el [[príncep-bisbe]] de [[principat de Lieja|Lieja]] va decidir de construir una col·legiata. La gent de '''Huy''' ha de vendre la meitat dels seus béns mobles per a finançar el projecte. En compensació, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una [[Bones Viles|bona vila]]. El 1328 va anexionar el barri de [[Statte]] a l'altre riva del Mosa, un important centre d'artesania (molins, forges…). |
El [[1066]], [[Teoduí de Baviera]], el [[príncep-bisbe]] de [[principat de Lieja|Lieja]] va decidir de construir una col·legiata. La gent de '''Huy''' ha de vendre la meitat dels seus béns mobles per a finançar el projecte. En compensació, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una [[Bones Viles|bona vila]]. El 1328 va anexionar el barri de [[Statte]] a l'altre riva del Mosa, un important centre d'artesania (molins, forges…). |
||
Al {{segle|XV |
Al {{segle|XV}}, a poc a poc el castell, construït a un promontori que domina la ciutat, es va transformar en fortesa. Aquesta fortesa es troba a l'escut de la ciutat i té un rol major en la defensa de la ciutat. El [[1689]], durant el regne de [[Joan Lluís d'Elderen]], l'exèrcit [[França|francès]] va cremar unes 860 cases a la ciutat d'Huy, a tall de represàlies perquè el bisbe no va respectar la neutralitat del principat. El [[1715]] es va decidir de destruir el castell. Les ciutadans van utilitzar-lo com una pedrera per a la construcció de les seves cases. |
||
La ciutat fou annexada per [[França]] l'any [[1795]] i integrada al [[Regne Unit dels Països Baixos]] el [[1815]]. El [[1818]], es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funció defensiva. El [[1830]] la ciutat esdevé [[Bèlgica|belga]]. |
La ciutat fou annexada per [[França]] l'any [[1795]] i integrada al [[Regne Unit dels Països Baixos]] el [[1815]]. El [[1818]], es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funció defensiva. El [[1830]] la ciutat esdevé [[Bèlgica|belga]]. |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
Fitxer: Huy_FneJPG.jpg | Font a la plaça major <br />(Place du Marché) |
Fitxer: Huy_FneJPG.jpg | Font a la plaça major <br />(Place du Marché) |
||
Fitxer:Huy_051027_(14).JPG|Un carrer vell |
Fitxer:Huy_051027_(14).JPG|Un carrer vell |
||
Fitxer:Citadelofhuy. |
Fitxer:Citadelofhuy.JPG|Ciutadella |
||
</gallery> |
</gallery> |
||
Línia 26: | Línia 26: | ||
* [[Abadia de Neufmoustier]] |
* [[Abadia de Neufmoustier]] |
||
* La ciutadella |
* La ciutadella |
||
[[Fitxer:PanoHuy2.jpg |miniatura|center|800px|Huy i la ciutadella <br />vistes des del riu [[Mosa]]]] |
[[Fitxer:PanoHuy2.jpg |miniatura|center|800px|Huy i la ciutadella <br />vistes des del riu [[Mosa]].]] |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
Revisió de 17:44, 8 març 2024
Huy (fr) Hu (wa) Hoei (nl) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | Valònia | ||||
Província | província de Lieja | ||||
Districte | districte d'Huy | ||||
Capital | Huy | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 21.293 (2018) (446,02 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | francès (oficial) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 47,74 km² | ||||
Altitud | 79 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Huy (en) | Christophe Collignon (2016–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 4500 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 085 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | huy.be | ||||
Huy (en való Hu[1], en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Al setembre 2009 tenia 20.750 habitants, l'1 de gener del 2015 la població ja havia pujat cap als 21 354.[2]
Història
[modifica]La ciutat té un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posició al riu Mosa per al transport i el seu afluent el Hoyoux als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany.
El 1066, Teoduí de Baviera, el príncep-bisbe de Lieja va decidir de construir una col·legiata. La gent de Huy ha de vendre la meitat dels seus béns mobles per a finançar el projecte. En compensació, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una bona vila. El 1328 va anexionar el barri de Statte a l'altre riva del Mosa, un important centre d'artesania (molins, forges…).
Al segle xv, a poc a poc el castell, construït a un promontori que domina la ciutat, es va transformar en fortesa. Aquesta fortesa es troba a l'escut de la ciutat i té un rol major en la defensa de la ciutat. El 1689, durant el regne de Joan Lluís d'Elderen, l'exèrcit francès va cremar unes 860 cases a la ciutat d'Huy, a tall de represàlies perquè el bisbe no va respectar la neutralitat del principat. El 1715 es va decidir de destruir el castell. Les ciutadans van utilitzar-lo com una pedrera per a la construcció de les seves cases.
La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. El 1818, es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funció defensiva. El 1830 la ciutat esdevé belga.
Nuclis
[modifica]Ben-Ahin, Huy, Statte, Tihange i Neuville-sous-Huy.
-
Font a la plaça major
(Place du Marché) -
Un carrer vell
-
Ciutadella
Monuments i llocs d'interés
[modifica]- La Col·legiata de la Mare de Déu (Notre-Dame de Huy)
- Abadia de Neufmoustier
- La ciutadella
Referències
[modifica]- ↑ Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 337
- ↑ «Registre de la població belga». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 15 novembre 2009].