Pítana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
m Ortografia |
||
| (20 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Vegeu3|la ciutat de Pítana|el personatge mitològic|Pítane}} |
|||
'''Pitane''' (grec ''Pitanaios'') fou una antiga ciutat grega de la costa d'[[Àsia Menor]] a la desembocadura del riu ''Evenos'', a la badia d'[[Elaia]] (''Elaea''), una de les onze ciutats [[Eòlia (regió grega)|eòlies]]. Hi va néixer el filòsof [[Arcesilaos]]. |
|||
{{infotaula geografia política}} |
|||
'''Pítana''' (en {{lang-grc|Πιτάνη}}, ''Pitánē'')<ref>{{DGC|1369}}</ref> fou una ciutat de l'antiga Grècia situada la costa de l'[[Àsia Menor]], a la regió d'[[Eòlia (regió grega)|Eòlia]]. Correspon a la moderna ciutat de [[Çandarlı]], a [[Turquia]]. |
|||
Es tractava d'una polis de dimensions modestes, amb un territori de menys de 100 km². Tenia grans avantatges comercials perquè posseïa dos ports, segons [[Heròdot]] i [[Estrabó]].<ref name="Smith"/> En el {{segle|v|-}} feia part de la [[Lliga de Delos]], i en el {{segle|iv|-}} va ser assetjada per [[Parmenió]], però va resistir gràcies al comandament de [[Mèmnon de Rodes|Mèmnon]].<ref name="Inventory">{{ref-llibre |cognom=Hansen |nom=M. H. |títol=An inventory of archaic and classical poleis |pàgines=1049 |nom2=T. H |cognom2=Nielsen |editorial=Oxford University Press |data=2004 |url=https://www.ancientportsantiques.com/wp-content/uploads/Documents/AUTHORS/Hansen&Nielsen2004-LexiquePoleis.pdf}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
Correspon a la moderna Sarderli o Tshanderli. |
|||
En aquesta ciutat va néixer el [[Arcesilau de Pítana|filòsof Arcesilau]], deixeble de [[Teofrast]].<ref name="Smith">{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DP%3Aentry+group%3D12%3Aentry%3Dpitane-geo |consulta=18 de desembre de 2020 |títol=Pitane |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Assentaments antics a Turquia}} |
|||
{{ORDENA:Pitana}} |
|||
[[Categoria:Ciutats d'Eòlia]] |
[[Categoria:Ciutats d'Eòlia]] |
||
[[Categoria:Província d'Esmirna]] |
|||
Revisió de 09:33, 12 juny 2024
|
Aquest article tracta sobre la ciutat de Pítana. Si cerqueu el personatge mitològic, vegeu «Pítane». |
| Tipus | ciutat antiga, jaciment arqueològic i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Províncies | Província d'Esmirna | |||
| Districte | Dikili (en)  | |||
| Mahalle | Çandarlı (en) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Organització política | ||||
| Membre de | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Pítana (en grec antic: Πιτάνη, Pitánē)[1] fou una ciutat de l'antiga Grècia situada la costa de l'Àsia Menor, a la regió d'Eòlia. Correspon a la moderna ciutat de Çandarlı, a Turquia.
Es tractava d'una polis de dimensions modestes, amb un territori de menys de 100 km². Tenia grans avantatges comercials perquè posseïa dos ports, segons Heròdot i Estrabó.[2] En el segle v aC feia part de la Lliga de Delos, i en el segle iv aC va ser assetjada per Parmenió, però va resistir gràcies al comandament de Mèmnon.[3]
Durant el regnat de l'emperador Titus, l'any 80, va ser destruïda per un terratrèmol, i va romandre reduïda en un llogaret, que encara és esmentat al segle vi per Hièrocles.[2]
En aquesta ciutat va néixer el filòsof Arcesilau, deixeble de Teofrast.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1369. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Pitane». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 1049.
