Åskagenita-(Nd)
Åskagenita-(Nd) | |
---|---|
Fórmula química | {Mn2+Nd}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O₂ |
Epònim | Åskagen quarry (en) |
Localitat tipus | pedrera Åskagen, Persberg, Filipstad, Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05b |
Dana | 58.2.9.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8.78 (1) Å, b = 5.710(6) Å, c = 10.02(1) Å, β = 114.6(2)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | negre |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 6 |
Lluïssor | resinosa |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | calculada: 4,375 g/cm³, mesurada: 3,737(5) g/cm³ |
Índex de refracció | n = 1.712(2) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2009-073 |
Símbol | Åsk-Nd |
Referències | [1][2] |
L'åskagenita-(Nd) és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al grup de l'åskagenita.[3] Va ser anomenada així l'any 2010 per Nikita V. Chukanov, Jörg Göttlicher, Steffen Möckel, Zdnek Sofer, Konstantin V. Van i Dmetry I. Belakovskiy per la localitat d'Åskagen, a Suècia, on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]L'åskagenita-(Nd) és un sorosilicat que conté manganès, alumini, ferro i neodimi, de fórmula química {Mn2+Nd}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O₂. Forma part del grup de l'åskagenita, i és l'anàleg Nd-Fe3+ de la uedaïta-(Ce). La seva duresa a l'escala de Mohs és 6, i té una fractura concoidal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'åskagenita-(Nd) pertany a «09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]S'ha trobat åskagenita-(Nd) únicament a les pegmatites de granit de la pedrera Åskagen, al districte de Persberg, a Filipstad (Värmland, Suècia). Se n'ha trobat associada a altres minerals com torita, quars, feldespats, gadolinita-(Y), brookita, bastnäsita, al·lòfana i al·lanita-(Nd).
Grup de l'åskagenita
[modifica]El grup de l'åskagenita és un grup que pertany al supergrup de l'epidota, juntament amb el grup de l'al·lanita, el grup de la clinozoisita i el grup de la dol·laseïta.[3] Aquest grup està integrat únicament per l'åskagenita-(Nd).
Referències
[modifica]- ↑ «Åskagenite-(Nd)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2015].
- ↑ «Åskagenite-(Nd)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2015. [Consulta: 20 setembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Åskagenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Galeria d'imatges (anglès)