Vés al contingut

Campanet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCampanet
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 46′ 00″ N, 2° 58′ 00″ E / 39.76667°N,2.96667°E / 39.76667; 2.96667
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalCampanet Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.790 (2023) Modifica el valor a Wikidata (79,71 hab./km²)
GentiliciCampaneter, campanetera[1][2]
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície35 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud132 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altLa Capella Blava (682 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Miquel
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Amengual Horrach Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07310 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE07012 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajcampanet.net Modifica el valor a Wikidata

Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb els municipis de Selva, Escorca, Pollença, Sa Pobla i Búger.

Història

[modifica]

El terme de Campanet és habitat d'època preromana. Això ho demostren els diversos jaciments arqueològics del terme i també el mateix nom de la vila, que no prové de campana, com pot semblar, sinó del llatí capanna 'cabana', amb el plural aràbic kapanät.[cal citació]

Després de la Conquesta i del Repartiment, la primera església del terme de Campanet va ser la de Sant Miquel, una capella església de repoblament que funcionà com a nucli religiós dels nous pobladors de la zona.[3] L'alqueria de Campanet fou assignada als homes de Barcelona, juntament amb Ullaró, Huialfàs i Búger, que formaven una sola parròquia.

El segle xiii Campanet i Huialfàs feien part d'un mateix terme, sense viles. Entre les alqueries i rafals més importants hi havia les d'Ullaró, Búger, Crestatx, Huialfàs, Santiani i Monnàber. El 1300 Jaume II amb les Ordinacions, decidí de crear una nova pobla al terme i trià el territori d'Huialfàs per dos motius: perquè les terres de l'alqueria estaven sota alou reial i perquè eren terres més fèrtils i se'n preveia un aprofitament més beneficiós. La pobla es consolidà ràpidament, esdevengué el centre administratiu del terme i el 1315 el rei Sanç manà que l'església titular es traslladàs a la nova pobla, i l'església de Sant Miquel esdevengué sufragània.[4]

El 1345 una nova compra de la possessió de Gabellí parcel·là i establí les terres veïnes de la capella de Sant Miquel,[5] amb la intenció de crear un nou nucli de població.[6] Es tractava d'un establiment d'iniciativa privada,[7] que probablement va resistir la pesta de 1348, atès que el nucli és documentat de 1366. Així doncs, a la segona meitat del segle xiv, el centre del municipi girava entorn de l'església i vila de Sant Miquel. Però més tard va néixer un nou nucli entorn de l'alqueria de Campament, on es construí un nou temple el 1398, que amb el temps degué desplaçar l'anterior com a centre del terme.[8] La creença popular actual és que l'antic nucli de Campanet se situava efectivament entorn de l'església de Sant Miquel i que es desplaçà al lloc actual de Campanet quan fou destruït per una riuada. Fos per una riuada o no, el cas és que la pobla de Sant Miquel es despoblà amb el temps, però que els campaneters encara preserven el record del seu origen a Sant Miquel.[3]

El 1366, per concessió de Pere el Cerimoniós, Campanet obté la independència, juntament amb Búger i Ullaró. La darrera modificació del terme es produí el 1823, amb la independència de Búger.

Població

[modifica]
Entitat de població Habitants (2009)
Campanet 2.580
Ullaró 22
Font: IBESTAT

Economia

[modifica]

L'economia de Campanet s'ha basat, fins a gairebé els anys 40 del segle xx, de manera exclusiva en el sector agrari. A partir del 1945 el sector del calçat comença a tenir un paper molt important a la vila, ja que durant aquest any es fan 422.000 parells de sabates, destinades a Mallorca, Cuba i l'exèrcit. Actualment, els sectors predominants són la construcció, els serveis turístics a la zona d'Alcúdia i les indústries i serveis d'Inca i Palma.

Llocs d'interès

[modifica]
Vegeu també: Llista de monuments de Campanet

Una passejada per Campanet permet descobrir al visitant una mostra arquitectònica típica dels pobles de la Serra de Mallorca. A Campanet hi ha diversos exemples de les antigues cases senyorials, així com mostres arquitectòniques populars i tradicionals. D'entre els primers es poden esmentar les posades de Massana (carrer Major, 7) i de Biniatró (carrer de Sant Miquel, 20). A més d'aquestes posades hi ha les cases senyorials de Ca'n Ferrer Nou (Cantó des Càrritx, 21), Ca'n Muntaner (Cantó des Càrritx, 27), Ca Sa Mestra (Carrer de Sant Miquel, 47) o Ca n'Arnavet, (carrer de la Creu, 34). També es poden veure les cases on varen néixer els dos fills il·lustres de la vila, la de Mn. Llorenç Riber i Campins, al carrer Major, 27, i la del periodista, intel·lectual i poeta Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, al carrer Miquel dels Sants Oliver, 14.

L'església parroquial, que se situa al centre del poble, és d'estil neogòtic. Fou construïda al segle xviii i destaca per la seva rosassa al centre de la façana.

Un dels llocs que té més interès de la vila és Sant Miquel, allà se situa l'ermita de Sant Miquel, construïda el 1248, poc després de la conquesta catalana. A poques passes hi ha les fonts ufanes, el fenomen geològic més famós de Mallorca. També a Sant Miquel hi ha les Coves de Campanet.

Fires i festes

[modifica]

Campanet comença i acaba l'estiu amb dues festes. El segon diumenge de juliol se celebren les festes de Sant Victorià, que és la gran festa dels campaneters i campaneteres. A finals d'estiu, el 29 de setembre, se celebra Sant Miquel, patró de la vila. Pel que fa a les fires, cal destacar la fira de maig, que es du a terme el segon diumenge d'aquest mes.

Carrer de Campanet el 1920

Durant els darrers anys, una nova celebració ha guanyat força entre els campaneters i els pobles de tot Mallorca: el Carnaval d'Estiu. L'assistència que va tenir aquesta festa l'any 2014 va ser, segons les estimacions, d'unes 7000 persones, quasi triplicant la població del municipi.

Administració

[modifica]

Batles de Campanet:

Partits polítics de Campanet:

  • UCD es presentà només el 1979.
  • PSM s'ha presentat des del 1979. El 2015 es presenta dins la coalició MES.
  • AP-PP s'ha presentat des del 1979.
  • PSOE es presentà per primera vegada el 1987.
  • UM es presentà per primera vegada el 1987.
  • Gent de Campanet fou una escissió del PP i es presentà el 1991, 1995 i 1999.

Personatges destacats

[modifica]

Campanet té dos fills il·lustres, el periodista i intel·lectual Miquel dels Sants Oliver i Tolrà i el poeta Llorenç Riber i Campins.

  • Llorenç Riber i Campins (1881-1958) fou un escriptor de l'Escola Mallorquina, a més va ser articulista i traductor de clàssics tant al català com a l'espanyol. El 1910 fou Mestre en Gai Saber i el 1927 designat membre de la Real Academia de la Lengua Española.
  • Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (1884-1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del diari La Vanguardia.
  • Damià Pons i Pons fou conseller d'Educació i Cultura del Consell Insular de Mallorca entre el 1995 i 1999 i del Govern Balear entre 1999 i 2003 pel PSM. Actualment és professor de literatura catalana a la UIB i ha publicat diversos reculls de poemes.
  • Miquel Palou Buades de Son Garreta (1912-1992) mestre nacional, fou anomenat batle pel Front Popular el març de 1936. Amagat fins acabada la Guerra Civil, sofrí reclusió a les presons de Sant Domingo d'Inca i als Caputxins de Palma (1939-1943).
  • Damià Ferrà-Ponç fou conseller insular i diputat pel PSM, després es passa al PSOE, amb el qual va repetir en ambdós càrrecs. Damià Ferrà-Ponç és historiador i és col·laborador destacat de la Revista de Campanet. Els seus treballs apareguts en aquesta revista han estat publicats.
  • Bartomeu Beltran és metge i comunicador. Escriu en alguns mitjans de comunicació i ha presentat un programa a IB3 i un de medicina a Antena 3. Va ser president del Reial Mallorca l'any en què l'equip va pujar a primera divisió.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Campaneter». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Mas Forners, 1997, p. 387.
  4. ↑ Mas Forners, 1997, p. 388.
  5. ↑ Mas Forners, 1997, p. 389.
  6. ↑ Mas Forners, 1997, p. 390.
  7. ↑ Mas Forners, 1997, p. 391.
  8. ↑ Mas Forners, 1997, p. 392.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanet
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campanet&oldid=34095024»