Vés al contingut

Amficcíon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAmficcíon
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCranae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MarePirra Modifica el valor a Wikidata
PareDeucalió Modifica el valor a Wikidata
FillsItonos, Physcus (en) Tradueix i Aetolus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHel·len Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
EquivalentAmphictyon Modifica el valor a Wikidata

Amficcíon (en grec antic Ἀμφικτύων), va ser un rei de l'Àtica, el fill segon de Deucalió de Phtia i de Pirra.

Es va casar amb una filla de Crànau, rei d'Atenes, i va expulsar el seu sogre per quedar-se el tron Una altra tradició diu que va expulsar el seu cunyat Colè, que llavors era el rei. Amficcíon va regnar durant deu anys, i va ser deposat per Erictoni. Segons alguns autors, Amficcíon va ser el que va donar el nom a la ciutat d'Atenes, i la consagrà a la deessa Atena. També sota el seu mandat va arribar Dionís a la ciutat.

De vegades se li atribueix la institució de l'Amfictionia, lliga política i religiosa que comprenia l'assemblea dels dotze pobles més importants de Grècia amb seu a Delfos. Sembla que abans de rei d'Atenes va ser rei de les Termòpiles, que era també un dels llocs de reunió de l'assemblea.

Anficcíon va tenir un fill, Itonos, que al seu torn en va tenir d'altres que van tenir un paper en les llegendes beòcies. Una filla seva va ser mare de Cerció. Un dels seus descendents va ser Locros, epònim dels locris.[1]

Pausànias diu que segons Queril d'Atenes, Triptòlem era un seu net.[2]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 28. ISBN 9788496061972. 
  2. Pausànias. Descripció de Grècia. I, 14.3

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 17. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1