Vés al contingut

Anselm Barba i Balanzó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anselm Barba)
Plantilla:Infotaula personaAnselm Barba i Balanzó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1848 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1883 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri del Poblenou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata

Anselm Barba i Balanzó (Barcelona, 18 d'abril de 1848 - Barcelona, 25 de març de 1883) fou mestre de música, organista i compositor català. Es va formar musicalment a l'Escolania de Montserrat on va ingressar als set anys i va ser deixeble de Bertomeu Blanch.[1]

Biografia

[modifica]

Era fill de Magí Barba i Vidal, taverner nascut a Teià, i de Maria Anna Balanzó i Cadena, nascut a Barcelona. Va ser mestre d'Albéniz, Alió, Calado, Daniel i Noguera. Escriví música eclesiàstica (misses a gran orquestra, motets), obres per a cant i piano i sonates per a piano.[2]

Va formar part de la delegació catalana del Patronatverein de Bayreuth (Patronat del Festival de Bayreuth, el qual havia estat creat per Richard Wagner per a sufragar el cost de l'estrena de Parsifal), delegació presidida i representada per Joaquim Marsillach.[3]

Guanyà la plaça d'organista de la catedral de Barcelona obtenint la millor nota a les oposicions per al càrrec, però com que no estava ordenat, no pogué prendre'n possessió. Fou nomenat mestre de capella de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, càrrec que, segons Saldoni, encara regia el 1880. Fou un gran divulgador musical i intervingué en la vida musical barcelonina de finals del segle xix, organitzant i participant en nombrosos concerts al teatre Novetats i a l'Ateneu Barcelonès.[4]

Gran entusiasta de Wagner, fomentà l'interès per l'autor a través de la Societat Wagner de Barcelona. Va pertànyer al cercle de Josep de Letamendi i Joaquim Marsillach.[5] Tot estant a Bayreuth, Barba envià diverses cròniques que foren publicades sota el títol "Notas de un viaje a Bayreuth" a les revistes Arte y letras i Notas musicales y literarias, publicacions molt favorables a la figura de Wagner.[6] Es conserven obres seves en diversos fons musicals de Catalunya (TerC, SEO).

Morí de verola a l'edat de 35 anys al carrer Vergara, núm. 7 de Barcelona. Reposa al Cementiri del Poblenou de Barcelona.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pena, J.; Anglés, H.. Diccionario de la música. A-G (en castellà). Barcelona, Editorial Labor. 1954. vol.I. pp. 185.
  2. ↑ «Anselm Barba i Balanzó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Gordillo, Francisco Javier. «LA DELEGACIÓN ESPAÑOLA DEL PATRONATO DEL FESTIVAL DE BAYREUTH (1878-1882)». filomusica.com. [Consulta: 1r gener 2017].
  4. ↑ Celsa, Alonso. «Joan Borrás de Palau». Diccionario de la música, Española e HispanoAmericana. (en castellà) Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. II, p. 188-189.
  5. ↑ Gordillo, Francisco Javier. «Hace 130 años: La Sociedad-Wagner de Barcelona». filomusica.com. [Consulta: 1r gener 2017].
  6. ↑ Emilio Casares; Celsa Alonso González. La música española en el siglo XIX. Universidad de Oviedo, 1995, p. 490–. ISBN 9788474688801 [Consulta: 4 octubre 2010]. 
  7. ↑ La Vanguardia, 28 de març de 1883,pàgina 5

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anselm_Barba_i_Balanzó&oldid=33993035»