Agis III

Agis III

Tipus	ésser humà
Dades
Gènere	masculí
Ocupació	governant
Nacionalitat	Esparta
Naixement	segle IV aC
Mort	Megalòpolis , 331 aC
Família
Pare	Arquidam III
Germans	Eudàmides I
Altres
Càrrec	rei d'Esparta

Agis III (Ἄγις) fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.

Era el fill gran d'Arquidam III, i va tenir un regnat breu entre el 338 aC i el 331 aC. Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 aC. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància. Agis III però no va acceptar de bon grat l'hegemonia macedònica, i quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar.

El 333 aC el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia, però només va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les notícies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans. Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa, i sembla que Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda.

El 331 aC els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança a la qual Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar. En conèixer la derrota de Zopirió davant dels escites i la revolta que havia esclatat a Tràcia (331 aC), els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament de l'exèrcit aliat format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos. Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos. Llavors altres ciutats de Grècia es van unir als aliats grecs, i van assetjar Megalòpolis. Antípater va anar en ajut de la ciutat i prop de la mateixa es va lliurar una batalla en la qual Agis en va sortir derrotat i mort a una data que Apià, Diodor de Sicília i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d'altres autors ajornen fins a la primavera del 330 aC. El va succeir el seu germà Eudàmides I.

Referències

Viccionari