Vés al contingut

Aiatol·là

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aiatol·là[1][2][3] (persa: آيت‌الله, ayatollah; àrab: آية الله, āyat Allāh) és un títol de distinció donat a un clergue xiïta. La paraula aiatol·là significa literalment ‘senyal de Déu’, ‘signe de Déu’.[4] Els que porten aquest títol són experts en estudis islàmics com ara jurisprudència, ètica, filosofia i misticisme, i acostumen a dedicar-se a l'ensenyament a les hawza, les escoles de ciència islàmica.

El títol d'aiatol·là es concedeix per consens més que no pas per mitjà d'una cerimònia: a un imam amb prestigi, admirat i respectat per un gran nombre de seguidors, se li acosta un membre de la congregació i el nomena aiatol·là; d'altres donen notícia del fet. Si tothom hi està d'acord, l'imam passa a ser un aiatol·là, si no, hom continua dient-li imam.[cal citació]

Gran aiatol·là

[modifica]

Uns quants d'aquests aiatol·làs són distingits amb el títol de gran aiatol·là o aiatol·là al-uzmà[3] (àrab: آية الله العظمى, āyat Allāh al-ʿuẓmà) o marja (àrab: مرجع, marjaʿ o marjiʿ, ‘referència’ o ‘font de documentació’[5]). Normalment hi ha un gran aiatol·là a l'Iraq i uns quants a l'Iran. Alguns grans aiatol·làs coneguts són Ali Khamenei, Ruhol·lah Khomeini, Ali al-Sistani, Kazem al-Haeri, Muhammad Fazel Lankarani o Mohammad Taqi al-Modarresi.

Referències

[modifica]
  1. «Aiatol·là». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 6 febrer 2023]
  2. «Aiatol·là» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 6 febrer 2023]
  3. 3,0 3,1 «Aiatol·là». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «آية». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  5. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «رجع». ISBN 978-84-412-1546-7. 

Enllaços externs

[modifica]