Alain Colmerauer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Alain Marie Albert Colmerauer 24 gener 1941 Carcassona (França) |
| Mort | 12 maig 2017 (76 anys) 5è districte de Marsella (França) |
| Formació | École nationale supérieure d'informatique et de mathématiques appliquées de Grenoble Institut politècnic de Grenoble |
| Director de tesi | Louis Bolliet i Jean Kuntzmann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | informàtic, enginyer, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Montreal Universitat d'Ais-Marsella |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Veronica Dahl, Célestin Sedogbo, Frédéric Benhamou i Philippe Roussel |
| Premis | |
| |
| Lloc web | alain.colmerauer.free.fr |
Alain Colmerauer (Carcassona, 24 de gener de 1941 - Marsella, 12 de maig de 2017), va ser un enginyer en computació i professor universitari francès que va participar en la creació del llenguatge de programació Prolog.[1]
Biografia
[modifica]Alain Marie Albert Colmerauer va estudiar a l'Institut Politècnic de Grenoble Ensimag.[2] Més tard, va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Grenoble-Alps amb una tesi sobre l'anàlisi sintàctica dels llenguatges de programació.[3] Després d'una estada científica a Montreal, va treballar sobre els sistemes de traducció automàtica, especialment de l'anglès al francès. Va inventar l'anomenat sistema Q, el què va portar posteriorment al naixement del llenguatge Prolog.[4]
Va ser professor de la Universitat de la Mediterrània, l'Aix-Marseille II. A més a més, va continuar els seus treballs als equips de processament de llenguatges, com la gramàtica de la metamorfosi. Va desenvolupar el llenguatge Prolog amb Philippe Roussel a partir del 1972, creant d'aquesta manera la base de la nova Programació lògica.
Cap a 1980, Colmerauer va e sdevenir un dels assessors principals del projecte japonès per a equips de 5a Generació, coneguda com a 5G, la qual cosa el portaria posteriorment al desenvolupament del Prolog d'Ehud Shapiro. A continuació, va crear Prolog III i, més endavant, centrant-se cada cop més en la programació amb restriccions, Prolog IV (1996) i la lògica de la programació amb restriccions.
Va estudiar després qüestions més teòriques en relació amb la informàtica quàntica i la lògica del primer ordre.
Finalment, Alain Colmerauer va morir el 12 de maig de 2017 a Marsella.[5]
Distincions
[modifica]- Pomme d'or de Software el 1982, atorgat per Apple França per la implementació de Prolog II en un Apple II (premi compartit amb Henry Kanoui i Michel Van Caneghem).
- Premi 1984 del Consell regional de la regió de Provence-Alpes-Côte d'Azur.
- Premi Michel Monpetit 1985, expedit per l'Acadèmia Francesa de les Cièncise
- Cavaller de la Legió d'honor el 1986.
- Membre associat de l'Associació americana d'intel·ligència artificial, 1991.
- Corresponent (editor associat) de l'Acadèmia Francesa de les Ciències a la secció de Matemàtiques.
Publicacions
[modifica]- Alain Colmerauer, Henry Kanoui et Michel Van Caneghem, Prolog bases théoriques et développements actuels, Techniques et Science Informatiques, vol. 2, número 4, 1983.
- Frédéric Benhamou, Alain Colmerauer, Constraint Logic programming, Selected Research., MIT Press, 1993
Referències
[modifica]- ↑ Cohen, J. A view of the origins and development of Prolog. Communications of the ACM, 31, pàg. 26-36.
- ↑ «Colmerauer, Alain (1941-...)». IdRef.
- ↑ Cohen, Jacques «A Tribute to Alain Colmerauer». Theory and Practice of Logic Programming, 1, 11-2001, pàg. 637–646.
- ↑ «In Memoriam: Alain Colmerauer». Association for Logic Programming, 15-05-2017. Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ Jorrand, Philippe. «Prolog est orphelin». Le Monde, 18-05-2017.