Albert Botran i Pahissa

Excel·lentíssim Senyor
Albert Botran i Pahissa
	; (2018)
Biografia
Naixement	14 gener 1984 (40 anys); Molins de Rei (Baix Llobregat)
Diputat al Congrés dels Diputats
	Representa: Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura; 3 desembre 2019 – juny 2023 ; Legislatura: catorzena legislatura del Congrés dels Diputats ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 2019
Diputat al Parlament de Catalunya
	26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei
	11 juny 2011 – 13 juny 2015
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona - història comparada
Activitat
Lloc de treball	Barcelona ; Madrid
Ocupació	historiador, polític, assagista
Partit	Poble Lliure ; Candidatura d'Unitat Popular
Moviment	Independentisme català
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2012) Unitat popular; (2020) Eva Serra: Per la Revolució Catalana ;
	Veu: Albert Botran i Pahissa (català)

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és un historiador i polític català. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya. El 2009 va ser escollit membre del Secretariat Nacional de la CUP i va ser regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei.^[1] En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser elegit diputat per la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent per la circumscripció de Barcelona.^[2]

Trajectòria

El setembre del 2017 la Fiscalia de l'Estat Espanyol va presentar una demanda per enaltiment del terrorisme contra quatre membres de Poble Lliure: Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, Ferran Dalmau i Toni Casserras,^[3] per la seva participació, el febrer de 2017, en un acte per recordar el 30è aniversari de la mort de Julià Babia i Privat.^[4]

En les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 va ser elegit diputat de la CUP al Congrés de Diputats a la circumscripció de Barcelona.

Com a portaveu de la CUP, el 3 de març de 2022 va exposar al Congrés de Diputats els motius de rebuig de la formació a una proposició no de llei de condemna a la invasió russa i de suport incondicional a Ucraïna en el context de la Guerra al Donbàs. Botran va manifestar que «els Estats Units són un actor involucrat en el Maidan, com la UE, que ha jugat a enfrontar des de fora», la presència de nazis al Batalló Azov i va acabar, tot i desitjar la retirada de l'exèrcit rus, criticant l'enviament d'armes a Ucraïna i manifestant una clara oposició a l'OTAN amb la cita «El camí de la pau depèn, doncs, de la retirada de les tropes russes d'Ucraïna, del rebuig de l'escalada militar i de l'enviament de tropes i armes a Ucraïna, del rebuig a l’OTAN i de l’aposta per una relació amb els pobles a través del diàleg i la cooperació».^[5]

A les eleccions a les Corts espanyoles de 2023 no va obtenir representació i al cap de pocs dies va anunciar que passava a segona línia, tot proposant una refundació de la CUP.^[6]

És col·laborador habitual de El Punt Avui i de Ràdio Molins de Rei.^[7]

Obres

Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (Coautor) (2009)
Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (2012)
Introducció a la història dels Països Catalans. Edicions del 1979, 2014. ISBN 978-84-940126-7-9. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. (amb Carles Castellanos i Lluís Sales)
Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi. Edicions Tres i Quatre, 2022. ISBN 978-84-17469-51-1.
Si Lenin aixequés el cap. Ara Llibres, 2024.

Premis i reconeixements

El 2010 va guanyar el Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra "Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985)".^[8]

Referències

↑ Polo, Jose «L'exregidor Albert Botran, candidat a les primàries de la CUP». Viu Molins de Rei, 17-07-2015.
↑ «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
↑ Món, El «L'Estat investiga Botran i tres militants de Poble Lliure per enaltiment de terrorisme» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-09-27 [Consulta: 25 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine.
↑ Llibertat.cat «Emotiu homenatge a Julià Babia i companys de lluita a Castelló de Farfanya». Llibertat.cat.
↑ Portabella, David «La CUP no avala la unanimitat sobre Ucraïna». El Punt Avui, 04-03-2022 [Consulta: 27 maig 2022].
↑ 324cat. «Albert Botran plega pels resultats del 23J i el secretariat de la CUP demana una refundació», 25-07-2023. [Consulta: 26 juliol 2023].
↑ «Albert Botran». Edicions del 1979. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 octubre 2015].
↑ «'Pensar històricament els Països Catalans', d'Albert Botran, guanyador del XXIV Premi Francesc Carreras i Candi». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 octubre 2015].

Enllaços externs

«Albert Botran (CUP): 'L'Onze de Setembre no contraposarem la manifestació de la CUP a cap altra'». Vilaweb, 20-08-2012 [Consulta: 2 octubre 2015].

[1] Polo, Jose «L'exregidor Albert Botran, candidat a les primàries de la CUP». Viu Molins de Rei, 17-07-2015.

[2] «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.

[3] Món, El «L'Estat investiga Botran i tres militants de Poble Lliure per enaltiment de terrorisme» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-09-27 [Consulta: 25 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine.

[4] Llibertat.cat «Emotiu homenatge a Julià Babia i companys de lluita a Castelló de Farfanya». Llibertat.cat.

[5] Portabella, David «La CUP no avala la unanimitat sobre Ucraïna». El Punt Avui, 04-03-2022 [Consulta: 27 maig 2022].

[6] 324cat. «Albert Botran plega pels resultats del 23J i el secretariat de la CUP demana una refundació», 25-07-2023. [Consulta: 26 juliol 2023].

[7] «Albert Botran». Edicions del 1979. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 octubre 2015].

[8] «'Pensar històricament els Països Catalans', d'Albert Botran, guanyador del XXIV Premi Francesc Carreras i Candi». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 octubre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]