Blauet comú
|
Per a altres significats, vegeu Blauet (desambiguació) i Blavet (desambiguació). |
Alcedo atthis  | |
|---|---|
 Alcedo atthis atthis | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | osteïctis |
| Pes | 4,3 g |
| Envergadura | 25 cm |
| Nombre de cries | 6,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 19,5 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22683027 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Coraciiformes |
| Família | Alcedinidae |
| Gènere | Alcedo |
| Espècie | Alcedo atthis (Linnaeus, 1758) |
| Tipus taxonòmic | Alcedo |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Gracula atthis |
| Distribució | |
 | |
El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,[1] arner,[2] dormissó,[1] martinet,[3] terrola[4][5] a les Balears (reiet en solsoní) (més noms populars[6]) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua. És un moixó de l'ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer[7] (Alcedo Atthis Ispida) és molt coneguda.
Descripció
[modifica]La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l'avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec dels mascles és completament negre i les femelles presenten una coloració vermellosa en la zona proximal inferior i les potes que no presenten escates dures són vermelles.
El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seua morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l'aigua des d'una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics. El bec robust i poderós, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procés, perfectament adient per a penetrar l'aigua sense resistència i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.
Alimentació
[modifica]
S'alimenta fonamentalment de peixos i alevins i, en menys mesura, d'artròpodes aquàtics i llurs larves.
Reproducció
[modifica]
És un ocell no gaire abundant com a reproductor als Països Catalans i que sembla que en els darrers anys ha sofert una acusada davallada, gens aliena al grau de contaminació de les aigües i al paral·lel ús de pesticides.
En talussos terrosos excava una galeria profunda (de fins a un metre de longitud) acabada en una cambra més ampla, majoritàriament vora l'aigua, on pot fer dues postes anuals.
Tot i que hi ha una població reproductora i probablement sedèntaria arreu dels Països Catalans, és en l'època de pas i de dispersió postgenerativa quan és més abundant, essent llavors quan es pot observar allunyada dels corrents fluvials.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 DIEC
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine. a les Balears i Gironès, antigament passariu
- ↑ DCVB
- ↑ O la deformació torrola, i les formes terrol·la i torròl·lera presenten una duplicació de la l i un augment -era produïts segurament per analogia de mots dialectals baleàrics com guàtlera, sól·lera.
- ↑ http://www.raco.cat/index.php/TreballsMZ/article/download/108372/168546
- ↑ https://ewatlas.net/desfayes/267.php
- ↑ Empordà, Olot, Gandesa. Al DCVB hi és com a Alcedo Attis Ispida mentre que al DIEC hi és com a Alcedo Atthis
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 160.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 126-127. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs
[modifica]
- Àmplia informació sobre el blauet. (català)
- BirdLife International (2004). Blauet. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 15 de febrer del 2008 (en anglès).