Alessio Arena
Alessio Arena a l'escenari el 2014 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Alessio Arena 31 gener 1984 (40 anys) Nàpols (Itàlia) |
Residència | Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | cantant |
Activitat | des del 2006 (escriptor) i 2009 (músic) |
Gènere | cançó d'autor i escriptor |
Instrument | veu, guitarra |
Lloc web | www.alessioarena.com |
Alessio Arena (Nàpols, 31 de gener de 1984) és un cantautor i escriptor italià resident a Barcelona des de 2008.[1]
Trajectòria artística
[modifica]Alessio Arena publica el seu primer relat el 2006[2] i després participa en el Festival de literatura de Cuneo (Torí): “Scrittorincittà”, més tard publica alguns articles a revistes italianes i comença a interpretar les seves composicions musicals com a cantautor, participant en discos de producció italiana com "La versione dell'acqua" (Meridiano Zero) i «Canzoni» (Magma) que conté el seu tema "L'uomo con la finestra in petto".[3]
El seu primer EP s'edita el 2010 amb el títol Autorretrato de ciudad invisible (diMusicaInMusica, 2010), amb cançons en castellà i un petit homenatge a Joan Manuel Serrat interpretant les seves "Paraules d'amor".[4]
En relació a la seva producció literària és autor de les novel·les "L'infanzia delle cose" (Manni, 2009), Premi Giuseppe Giusti; "Il mio cuore è un mandarino acerbo" (Zona, 2010) i "La casa girata" (SenzaPatria, 2011).[5] Per teatre ha escrit "Sciore Arancia", presentat al festival teatral "Settembre al borgo" i produït pel Nuovo Teatro Nuovo de Nàpols, i els textos en castellà "Hielo" i "Árbol (o las manos abiertas de Celidonia Fuentes)", produccions de Nudo Teatro de Madrid i escenificats pel director estremeny Ángel Málaga.[6]
El 2010, juntament amb el seu germà Giancarlo Arena, cantant del grup català "Puerta 10", integra el duet acústic “Lacasavacía” i edita digitalment a internet el single "Pasos de cebra". Participa com a intèrpret, amb la cantant de jazz catalana Judit Neddermann, als discos "Tot aquest silenci" (Nòmada 57) i "Tot aquest soroll" (Nòmada 57), tercer i quart disc de la pianista catalana Clara Peya.[7]
El 2013 publica el single italià Tutto quello che so dei satelliti di Urano, finalista en el concurs-festival de la cançó italiana d'autor Musicultura,[8] i anticipa el disc, dividit en dues edicions que publica el 2014 sota el títol Bestiari(o) familiar(e), amb cançons en quatre llengües: català, castellà, italià i napolità, la seva llengua materna; el disc és presentat en directe a Barcelona i a Nàpols.[9]
El mes de juny de 2013, Alessio Arena actua a l'Arena Sferisterio de Macerata, en les nits finals del festival, guanyant el premi absolut i la placa AFI (Associació Fonogràfics Italians) al Millor Projecte Discogràfic.[10] La seva novel·la en italià "La letteratura tamil a Napoli" és segona a la final del Premi Neri Pozza, i la mateixa editorial italiana li publica el 2014.[11]
El mes de febrer de 2016 és editat el seu segon disc de llarga durada: La secreta danza (Temps Record, 2016),[12] estrenat en directe en concert a la sala Music Hall de Barcelona el 28 de gener de 2016,[13] treball també presentat el 31 de març a l'Auditori Barradas de L'Hospitalet, dins la programació del Festival Barnasants 2016.[14]
Durant 2017 realitza un viatge a Xile, on coneix de prop el folclor xilè, col·labora amb el cantautor Manuel García, amb el que canta al Telethon d'Arica i a la Feria Pulsar de Santiago. De la seva experiència, Arena escriu un diari documental amb el títol Atacama i crea Diablada, un tema que és un cant d'esperança inspirat en els ritmes tradicionals del nord de Xile barrejats amb sons urbans i napolitans, single que precedeix al que serà el seu nou disc que edita la primavera de 2019 amb el nom d'Atacama!.[15] Poc després, del tema "El hombre que quiso ser canción" que inclou el disc, enregistre un duet amb Miguel Poveda, cançó en edició digital.[16]
El 2021 ha estat guardonat amb els Premis Andrea Parodi dedicats a les músiques del món: Premi de la crítica, Premi a la millor lletra, Premi a la millor interpretació, Premi dels artistes.
- Autorretrato de ciudad invisible [2010].
- Bestiari(o) familiar(e) [2014].
- La secreta danza [2016].
- Atacama! [2019]
- Marco Polo [2022]
Collaboracions
[modifica]- Pasos de cebra (Lacasavacía). Duet amb Giancarlo Arena. [2011]
- Com els números verds d'un rellotge digital (Toni Pagès) [2012]
- Tot aquest silenci (Clara Peya) [2012]
- Alone together (Music Arqueology) [2013]
- Tot aquest soroll (Clara Peya) [2013]
- Orgullo (Alejandro Martínez) [2013]
- D'amore e di altre cose irreversibili (Flo) [2014]
- Marina Rossell canta Moustaki, vol.2 (Marina Rossell) [2014]
- Neapolitan Shakespeare (Gianni Lamagna) [2014]
- Passion fruit (M'Barka Ben Taleb) [2014]
- esPiral (Clara Peya) [2014]
- Tribut a Moustaki (Marina Rossell) [2014]
- Terra di Mezzo (Paolo Propoli) [2015]
- Di altri sguardi (Racconti dal Mediterraneo) (Mariano Bellopede) [2015]
- SPOT (Senza Perdere 'O Tiempo) (Giovanni Block) [2016]
- Attic à Paris (Giorgis Christodoulou) [2016]
- Connexions (Guillem Roma) [2017]
- Demodè (Fuossera) [2017]
- Estómac (Clara Peya) [2018]
Discos collectius
[modifica]- Canzoni. 2008.
- La versione dell'acqua. 2008.
- Musicultura 2013 - XXIV Edizione. 2013.
- Free Christmas. 2014.
- El Disc de la Marató. 2015.
- Vent'anni di Sessantotto [2018]. Cançó "Che vuole questa gente" en italià.
Llibres
[modifica]- "L'infanzia delle cose" (Manni, 2009) - Premi "Giuseppe Giusti"
- "Il mio cuore è un mandarino acerbo" (Zona, 2010)
- "La casa girata" (SenzaPatria, 2011)
- "La letteratura tamil a Napoli" (Neri Pozza, 2014)
- "La notte non vuole venire" (Fandango, 2018)
- "Ninna nanna delle mosche" (Fandango, 2021) - Premio Procida-Isola di Arturo-Elsa Morante
Referències
[modifica]- ↑ Cancioneros.com Alessio Arena. Presentació del seu disc Bestiari(o) familiar(e)
- ↑ «La rivistina di Matteo B. Bianchi - Desembre 2006». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 9 agost 2014].
- ↑ Alessio Arena. Apartat perfil artístic article Cancioneros.com
- ↑ Paraules d'amor al disc Autorretrato de ciudad invisible
- ↑ L'instrument de la paraula. El Periódico.
- ↑ «Canción de autor - Alessio Arena». Arxivat de l'original el 2014-08-11. [Consulta: 9 agost 2014].
- ↑ Cancioneros.com - Alessio Arena: l'últim chansonnier napolità
- ↑ Alessio Arena es proclama guanyador de Musicultura - Europa-press
- ↑ Alessio Arena: Entre el duende y las hadas - Concert de Barcelona - Cancioneros.com
- ↑ El asombrario.com - Descobriments sonors per la tardor - 4
- ↑ «Autors de Neri Pozza - Alessio Arena». Arxivat de l'original el 2014-08-09. [Consulta: 8 agost 2014].
- ↑ Alessio Arena: "La fragilitat és la meva gran fortalesa" - El Periódico, 27 de gener de 2016
- ↑ Alessio Arena, desde un lugar oculto - El Periódico, 29 de gener de 2016
- ↑ Alessio Arena: Coreografías para el alma - Cancioneros.com (en castellà)
- ↑ Referència al Disc Atacama a Cancioneros.com
- ↑ Referència a "El hombre que quiso ser canción" en duet amb Miguel Poveda a Cancioneros.com
- ↑ Discografia d'Alessio Arena