Alicewilsonita-(YLa)
 Alicewilsonita-(YLa) | |
|---|---|
 Cristalls d'alicewilsonita-(YLa) de color rosat acompanyats de cristalls globulars de kamphaugita-(Y)  | |
| Fórmula química | Na₂Sr₂YLa(CO₃)₆·3H₂O |
| Epònim | alicewilsonite (en)  |
| Localitat tipus | mina de coure de Paratoo, Yunta, Província d'Olary, Austràlia Meridional, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,9793(3) Å; b = 8,9734(2) Å; c = 6,7404(2) Å; α = 102,829(2)°; β = 116,382(3)°; γ = 60,109(3)° |
| Grup puntual | 1 - pedial |
| Grup espacial | p1 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2021-047 |
| Data de publicació | 22 març 2024 |
| Publicat a | European Journal of Mineralogy |
| Símbol | Aws-YLa |
| Referències | [1] |
L'alicewilsonita-(YLa) és un mineral de la classe dels carbonats.
Característiques
[modifica]L'alicewilsonita-(YLa) és un carbonat de fórmula química Na₂Sr₂YLa(CO₃)₆·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, i publicada en el mes de març de 2024.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Canadenc de la Natura, al Quebec (Canadà), amb el número de catàleg: cmnmc 89063, i al Museu d'Història Natural d'Oslo de la Universitat d'Oslo (Noruega), amb el número de catàleg: knr 44330.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina de coure de Paratoo, a Yunta, dins la província d'Olary (Austràlia Meridional, Austràlia), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Alicewilsonite-(YLa)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Lykova, Inna; Rowe, Ralph; Poirier, Glenn; Friis, Henrik; Helwig, Kate «Mckelveyite group minerals – Part 4: Alicewilsonite-(YLa), Na2Sr2YLa(CO3)6 ⋅ 3H2O, a new lanthanum-dominant species from the Paratoo mine, Australia». European Journal of Mineralogy, 36, 2, 22-03-2024, pàg. 301–310. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-301-2024 [Consulta: 22 març 2024].