Vés al contingut

Armalcolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralArmalcolita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Mg,Fe2+)Ti₂O₅
EpònimNeil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBase Tranquil·litat (lloc d'allunatge de l'Apollo 11), Mare Tranquillitatis, La Lluna
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.7.1.2
Heys7.9.21
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,743Å; b = 10,023Å; c = 3,738Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorgris
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat4,94 g/cm³ (mesurada); 4,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1970-006 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1970
SímbolArm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'armalcolita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada així l'any 1970 per A. T. Andersen, T. E. Bunch, Eugene N. Cameron, S. E. Haggery, F. R. Boyd, O. B. James, K. Keil, Marun Prinz, Paul Ramdohr i A. El Goresy, en honor dels astronautes de l'Apollo 11 que van viatjar a la Lluna i van recollir les mostres. El nom és un acrònim derivat dels seus cognoms: Neil Alden ARMstrong (1930), Edwin Eugene ALdrin (1930) i Michael COLlins (1930).

Armalcolita en forma de barril a la secció, trobada al lloc d'allunatge de l'Apollo 17, a La Lluna

Característiques

[modifica]

L'armalcolita és un òxid de titani, ferro i magnesi, de fórmula química (Mg,Fe2+)Ti₂O₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans subèdrics a anèdrics de fins a 300μ. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Es compara amb la sintètica karrooïta, una espècie no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Forma una sèrie de solució sòlida amb la pseudobrookita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armalcolita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

[modifica]

Formada típicament a baixes pressions i altes temperatures, així com en basalts rics en titani i microbretxes de mostres lunars. També es pot formar en roques volcàniques sàliques, en roques ultramàfiques, en lamproïtes, kimberlites, en cràters d'impacte a la Terra, en inclusions en condrites carbonatades; rarament en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a diversos òxids de ferro i titani, així com a altres minerals com: ilmenita, ferro, grafit, flogopita, analcima, diòpsid o rútil. Va ser descoberta l'any 1970 a la Base Tranquil·litat, el lloc d'allunatge de l'Apollo 11) al mar de la Tranquil·litat, a La Lluna. Els seus jaciments, actualment, són més nombrosos. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Casterner de les Olles (Tremp, Pallars Jussà).[5]

Referències

[modifica]
  1. «Armalcolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  2. «Armalcolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 desembre 2015].
  3. «Karrooite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  4. «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  5. «Les Collades ravine (Escales reservoir), Casterner de les Olles, Tremp, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 12 gener 2024].