Bouillon
Aquest article tracta sobre la ciutat belga. Vegeu-ne altres significats a «ducat de Bouillon». |
Tipus | municipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat, vila i ciutat fronterera | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | Valònia | ||||
Província | Província de Luxemburg | ||||
Districte | districte de Neufchâteau | ||||
Capital | Bouillon | ||||
Conté la subdivisió | Bellevaux Bouillon (en) Corbion Dohan (en) Les Hayons (en) Noirefontaine (en) Poupehan (en) Rochehaut Sensenruth Ucimont Vivy (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 5.353 (2018) (35,9 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | francès (oficial) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 149,09 km² | ||||
Altitud | 221 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Bouillon (en) | Patrick Adam (en) (2018–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 6830, 6838, 6836, 6833, 6832, 6831 i 6834 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 061 | ||||
Lloc web | bouillon.be |
Bouillon (en való Bouyon) és una ciutat de Bèlgica, a la Província de Luxemburg, que forma part de la regió valona i que té 5.378 habitants segons el cens de 2024.[1]
Seccions del municipi
[modifica]Història
[modifica]El 1082, Jofré de Bouillon ven el castell de Bouillon al príncep-bisbe Otbert de Lieja per un preu de 3 marcs d'or i 1300 marcs d'argent.[2] L'acord preveia que Jofré i els seus tres primers successors poden recobrar el domini pel mateix preu, però cap d'ells no va tenir els diners necessaris per a fer valdre aquest dret. Des de d'aquest moment, la ciutat fortificada va tenir un estatut especial al principat de Lieja sense nogensmenys esdevenir una de les bones viles i doncs mai no tindrà el dret de vot als estats generals de Lieja.
El 1134, Reinald de Bar va annexionar la ciutat,[3] però al 22 de setembre de 1141, el príncep-bisbe Alberó II de Chiny-Namur va reconquerir-lo amb l'ajuda d'Enric IV de Luxemburg, dit El Cec, després d'un setge de cinquanta i un dies.
Després del Tractat de Fontainebleau de 1814 esdevingué territori francès. El 1815, després del Tractat de París, la ciutat es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos, junta amb Mariembourg, Fagnolle, Philippeville i Couvin. El 1831, s'integrà a Bèlgica.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «CHIFFRES DE LA POPULATION PAR PROVINCE ET PAR COMMUNE, A LA DATE DU 1er JANVIER 2024: Date d'observation Registre national 27 janvier 2024». ibz.rrn.fgov.be. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ John, Simon. Godfrey of Bouillon: duke of Lower Lotharingia, ruler of Latin Jerusalem, c. 1060-1100. Routledge, 2017.
- ↑ Harter, Jean-Gabriel «La frontière entre Bar et Champagne dans l’espace ardennais, sous Thiebaut II de Bar (1221-1291)». Revue belge de Philologie et d'Histoire, 91, 4, 2013, pàg. 1143–1154. DOI: 10.3406/rbph.2013.8482.
- ↑ Kmec, Sonja; Péporté, Pit «La Belgique fête ses 175 ans, ou: comment se servir de l'histoire». Forum für Politik, Gesellschaft und Kultur in Luxemburg. Vol. 253. Chase Communications Group (CCG Inc), 2006.