Vés al contingut

Banu Qassi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Banu-Qasi)
No s'ha de confondre amb Banu Mussa.
Els territoris dels Banu Qassi el 925 (en taronja), entre el regne cristià de Pamplona (en vermell) i l'emirat musulmà de Còrdova (en verd).
Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja).

Els Banu Qassi (àrab: بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles viii i x.[1] La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana. La família Cassi era ètnicament visigoda i originària de la part navarresa de la vall de l'Ebre.[1]

Història de la dinastia

[modifica]

La islamització del comte Casius Fortunius, Qassi

[modifica]

vegeu l'article principal: comte Cassi

El fundador de la dinastia muladí fou el comte Casius Fortunius (685? - ?) que es va aliar amb els musulmans quan aquests envaïren la península Ibèrica el 711. Es va convertir a l'islam i s'arabitzà el nom Qāsī, motiu pel qual els sarraïns el confirmaren com a comte el 714. Qassi va viatjar amb Mussa ibn Nussayr fins a Damasc per fer-se client del califa Al-Walid I. Per consolidar el poder familiar sobre els nous territoris àrabs Qassi va casar el seu fill gran Fortuny amb Àïxa (715? - ?) la neta tant del líder dels conqueridors musulmans Mussa ibn Nussayr (i per tant, a través de l'àvia materna, descendent directa de Mahoma segons els sunnites); com d'Egilona, viuda de l'últim rei visigot, Roderic.

El domini sobre Pamplona i Saragossa

[modifica]

Al seu torn, Fortuny (Fortun ibn Qassi) va regir una bona part de les terres entre Saragossa, Nàjera, Tudela i Tarassona de forma quasi independent, tot i que de iure era dependent de les autoritats d'al-Àndalus, i per tant subjecte a la sobirania del califa Al-Walid I. Ell i la seva esposa Àïxa van tenir dos fills: Dhàhir ibn Fortun i Mussa ibn Fortun.

Mussa ibn Fortun (v.740? - 789) fou governador d'Arnedo, Saragossa i Tarassona. Es casà amb Ònnega, viuda d'Ènnec Ximenes (que segons la llegenda era comte de Sobrarb). Mussa va tenir diversos fills amb Ònnega, la dama cristiana:

El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,[2] i arran d'aquesta reunió, el 799 aparegué assassinat el valí de Pamplona Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun víctima d'un complot. Els francs ho aprofitaren per col·locar al govern de la ciutat el pro-carolingi Balaixk al-Jalaixqí (de la família Velasc). Els Banu Qassi reaccionaren amb una aliança amb els comtes de Sobrarb fet que els permeté vèncer els Velasc pocs anys més tard. No obstant això, vers el 810 el fill d'Ènnec Ximenes (i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun), Ènnec Aritza, fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona.

Mussa «el tercer rei d'Hispània»

[modifica]

Després de la mort dels seus germans grans, Mussa II de Saragossa assolí el poder de la família i es convertí en la principal figura de la nissaga Banu Quasi: Intitulat senyor de la Vall de l'Ebre, senyor d'Osca (840), Tudela (852-862), Erriberri, Arnedo (843-862), Tarassona, Borja, Lleida, Toledo, Eixea i Saragossa (852-862). Segons la Crònica d'Alfons III, Mussa s'autoanomenava Tercer rei d'Hispània. Mussa II va liderar una terrible ràtzia que va assolar el comtat d'Aragó el 842, i una altra el 856 contra Barcelona i Terrassa. També va rebel·lar-se en diverses ocasions contra l'emir de Còrdova, però en totes va haver d'acceptar la seva autoritat. Pel que fa a les relacions amb els nous sobirans de Pamplona, va mantenir una política d'aliances matrimonials.

De fet, Mussa II es va casar en primeres noces amb Assona, filla del cristià Ènnec Aritza I de Pamplona. En segones noces es va casar també amb Maymuna bint Zàhir. Va tenir diversos fills:

La política expansiva de Mussa el feu entrar en conflicte amb Ordoni I d'Astúries, que el derrotà el 859. Aquest moment de debilitat dels Banu Qassi fou aprofitat per l'emir Muhàmmad I per fer una ràtzia el 860 i segrestar durant vint anys l'hereu al tron pamplonès Fortuny Garcés (gendre de Mussa a la vegada que nebot d'Assona).

La fi del poder

[modifica]

A la mort de Mussa ibn Mussa ibn Fortun el 862, els seus quatre fills mascles van alçar-se en armes contra l'emir de Còrdova i van repartir-se els antics dominis del seu pare. La revolta dels banu Mussa (en àrab, fills de Mussa) va obligar a Muhàmmad I a organitzar un exèrcit per eliminar d'un cop aquella família rebel, i també va donar el seu suport a la família rival dels Qassi: els banu Tujib o tugíbides. A més a més, el regne de Pamplona va trencar l'aliança que havia mantingut amb els Qassi quan arribà al tron la nova dinastia Ximena començada per Sanç Garcés. Finalment la generació dels fills de Mussa fou derrotada pel poder cordovès i pels tugíbides (que es quedaren Saragossa).

Aleshores el principal representant de la família banu Qassi va passar a ser Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - 898), un dels fills d'aquella generació però que s'havia oposat a la revolta del seu pare i llurs germans. Muhàmmad fou recompensat essent nomenat valí de Lleida, i va liderar nombroses campanyes contra els cristians. Va morir intentant recuperar per als Qassi la ciutat de Saragossa en mans dels Tujib durant el setge de 898. Muhàmmad va tenir sis fills que van continuar amb la política del seu pare, tot i que les lluites familiars internes van acabar debilitant en extrem els banu Qassi. El primogènit de Muhàmmad, Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907) fou valí de Lleida i va intentar ocupar el Comtat de Ribagorça atacant el seu cosí Ramon II de Pallars i Ribagorça. En la ràtzia, Llop va fer prop de set-cents presoners i va segrestar un fill del comte, Isarn. Poc després, seria assassinat en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra. L'últim membre d'aquesta branca oriental dels banu Qassi fou el seu fill Muhàmmad ibn Llop II, qui també va morir assassinat el 929.[1]

Després la família va perdre importància i no s'esmenten més a les cròniques.

Arbre genealògic dels Banu Qassi

[modifica]

De Qassi a Mussa II el Gran

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Casius Fortunius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu Tahir
 
 
Fortuny
 
Àïxa
 
Abu Salama
 
 
Yunus
 
 
Yahya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Zàhir
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I
 
Ònnega
 
Ènnec Ximenes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ènnec I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
YunusGarciaMutàrrifLlopYuqàrtaix
 
 
Mussa II
 
Assona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop (1)
 
 
Mutàrrif (2)
 
Furtun (3)Ismaïl (4)
 
Òria o Àwriya bint Mussa (5)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Descendents de Mussa el Gran, els Banu Mussa

[modifica]

1.- Descendents de Llop ibn Mussa ibn Mussa

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Àjab
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Issa
 
MuhàmmadMutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Mussa
 
YusufAbd-Al·lahYunusMutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-Al·lahMuhàmmadFurtunMuhàmmad
 
Mussa
 
Furtun
 
Abd-Al·lahUrraca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
 
 
 
 
 
Ordoni
 
 
 
Ramir

2.- Descendents de Mutàrrif ibn Mussa ibn Mussa

[modifica]
Garcia I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mutàrrif
 
Falasqueta
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
 
Mussa
 
LlopYusufAbd-Al·lahIsmaïl
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

3.- Descendents de Furtun ibn Mussa ibn Mussa

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fortun
 
Maymuna bint Zàhir ibn Fortun
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ismaïl
 
Mussa
 
MuhàmmadLlop
 

4.- Descendents d'Ismaïl ibn Mussa ibn Mussa

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ismaïl
 
Sayyida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
 
MussaSaïd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop

5.- Descendents d'Òria bint Mussa ibn Mussa

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
Òria o Àwriya bint Mussa
 
Fortuny I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa
 
 

6.- Descendents d'Urraca bint Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Llop

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Urraca
 
Fruela II d'Astúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ordoni
 
 
 
Ramir
 

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī"
  2. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186. ISBN 978-84-321-1882-1 [Consulta: 3 desembre 2011].  Arxivat 2014-01-01 a Wayback Machine.

Obres referenciades:

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 94 entrada: "banū Qasī". ISBN 84-297-3521-6. 

Bibliografia

[modifica]
  • (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96

Enllaços externs

[modifica]