Bararita
 Bararita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)₂SiF₆ |
| Epònim | Barari Vidhan Sabha constituency (en)  |
| Localitat tipus | mina de carbó Barari, Jharia, Jharkhand, Índia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CH.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CH.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.02 |
| Dana | 11.5.2.2 |
| Heys | 8.12.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,77Å; c = 4,78Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | blanc; incolor en làmina prima |
| Macles | macles amb pla inclinat de macla {0001} |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,152 g/cm³ (mesurada); 2,144 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,406 nε = 1,391 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1951 |
| Símbol | Brr |
| Referències | [1] |
La bararita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'indret on va ser descoberta: la mina de carbó Barari, a Jharia (Jharkhand, Índia).[1]
Característiques
[modifica]La bararita és químicament hexafluorosilicat d'amoni de fórmula química (NH₄)₂SiF₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són diminuts, aplanats en {0001} i poden ser allargats perpendicularment a [0001], també són arborescents i mamil·lars i es troben comunament inclosos en criptohalita, la qual és el seu dimorf.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bararita pertany a «03.CH - Halurs complexos, silicofluorurs» juntament amb els següents minerals: mal·ladrita, criptohalita, hieratita, demartinita i knasibfita.
Formació i jaciments
[modifica]La bararita ha estat descrita en diferents ambients de formació: sobre una capa de carbó de llenya (Barari, Índia), com a producte de sublimació a fumaroles (Vesuvi, Itàlia) i com a producte de la sublimació en la crema de munts d'antracita (Pennsilvània, EUA). També ha estat descrita a la mina Kateřina, a Radvanice (Bohèmia, República Txeca); a la mina Clara, a Oberwolfach (Baden-Württemberg, Alemanya); a Nuraghe di Sa Pattada, a Sardenya; al cràter La Fossa, a Vulcano (Sicília) i a Radlin (Voivodat de Silèsia, Polònia).[1]
Referències
[modifica]