Baratovita
 Baratovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KCa₇(Ti,Zr)₂Li₃Si₁₂O36F₂ |
| Epònim | Rauf Baratof (en)  |
| Localitat tipus | Glacera Darai-Pioz, Muntanyes Alai, Serralada Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.25 |
| Dana | 61.1.4.2 |
| Heys | 14.9.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,94Å; b = 9,74Å; c = 20,9Å; β = 112,5° |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Color | blanc |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | nacrada |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,672 nβ = 1,672 nγ = 1,673 |
| Birefringència | δ = 0,001 |
| Angle 2V | mesurat: 60° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Fe, Nb, Mn, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-055 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Btv |
| Referències | [1] |
La baratovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Rauf Baratovich Baratov (1921-), petròleg soviètic de l'Institut de Geologia de Duixanbe, Tadjikistan.
Característiques
[modifica]La baratovita és un silicat de fórmula química KCa₇(Ti,Zr)₂Li₃Si₁₂O36F₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb titani de l'aleksandrovita. Alguns mineralogistes consideren que la baratovita és OH dominant, el que faria que fos la mateixa espècie que la katayamalita; en aquest cas el nom de la baratovita tindria prioritat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baratovita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz, a les muntanyes Alai de la Serralada Tien Shan, a la Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan. També ha estat descrita als massissos de Khodzhaachkan i Hodzha-Achkan, tots dos al Kirguizstan, i a l'illa d'Iwagi, a la prefectura d'Ehime, al Japó. Són els únics quatre indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Baratovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].