Beit Fajjar
| بيت فجّار | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 164/114 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 13.849 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 7,9 | |||
| Altitud | 950 m  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Betlem | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Beit Fajjar (àrab: بيت فجّار, Bayt Fajjār) és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 8 kilòmetres al sud de Betlem. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 13.849 habitants en 2016.[1]
Història
[modifica]Es creu que Beit Fajjar havia estat una zona de campaments durant el califat d'Úmar ibn al-Khattab.[2]
Època otomana
[modifica]Edward Robinson va assenyalar la vila en els seus viatges a la zona el 1838.[3] Segons Kark i Oren-Nordheim, Beit Fajjar era majoritàriament camp agrícola fins al segle xix, quan es va transformar gradualment en un assentament urbà. Els residents eren descendents d'una família seminòmada dels Hauran. Les terres pertanyien anteriorment al poble de Buraikut.[2] Segons els vilatans, provenien de Betlem i es van establir a Beit Fajjar el 1784.[4]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar el poble el 1863, i el va descriure com un llogaret al cim d'un turó, amb prop de 400 persones. Els vilatans encara enterraven els seus morts en tombes tallades en roca, per sota del llogaret.[5] Una llista de viles otomanes de 1870 indicava 27 cases i una població de 81, encara que la població només comptava els homes.[6][7]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Beit Fejjar com una «petita vila de pedra molt elevada en una cresta. Es subministra pels brolladors de Wady el Arrub.»[8]
En 1896 la població de Bet faddscar era estimada en 624 persones.[9]
Època del Mandat Britànic
[modifica]La gran altura del lloc era el punt més alt de la zona i més tard la ciutat es va expandir cap a altres turons. Durant el Mandat Britànic de Palestina durant els anys 1920-1940, Beit Fajjar es va utilitzar com a punt d'observació de l'àrea de Betlem-Hebron.
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Bait Fajjar tenia 766 musulmans.[10] En el cens de 1931 la població de Beit Fajjar era comptada amb la d'Umm Salamuna, Marah Ma'alla i Marah Rabah i sumava un total de 1.043 musulmans en 258 cases.[11]
En 1945 la població de Beit Fajjar era de 1.480 musulmans,[12] que posseïen 17,292 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.[13] 2,572 dúnams eren plantacions i regadiu, 2,633 per a cereals,[14] mentre 87 dúnams eren sòl edificat.[15]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Beit Fajjar fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. Segons el cens de 1967 la població era de 2.474 persones.[16]
L'antic cap del consell local de Beit Fajjar, Saber Mohammed Abdul Latif, testificà als representants de les Nacions Unides que després de la seva detenció l'1 de novembre de 1969, com s'havia assetjat Beit Fajjar durant uns quatre mesos, no s'havia permès cap aigua i s'han enderrocat unes 70 cases. Abdul Latif va ser deportat el 28 d'agost de 1970.[17] Nibal Thawabteh va ser la primera dona escollida al consell de vila de Beit Fajjar Village Council, en el que hi va servir set anys.[18]
El 4 d'octubre de 2010, una mesquita de Beit Fajjar va ser atacada per incendiaris, que va desarmar les catifes i les va encendre amb querosè aproximadament a les 3 hores a l'hora local. Els atacants van deixar una "Estrella de David i les paraules 'Responsabilitat compartida' per sobre de la porta; el lema està associat amb militants colons israelians, que els residents palestins van acusar de la responsabilitat de l'atac. Gush Etzion està a prop del poble.[19] Després de l'atac, una delegació de rabins dels assentaments jueus adjacents propers i els líders de Beit Fajjar i la seguretat de l'Autoritat Palestiona i van visitar la mesquita en solidaritat, tot condemnant l'atac incendiari.[20] El 30 d'octubre de 2015, el ministeri de salut de l'Autoritat Nacional Palestina va informar que un nen de 8 mesos de Beit Fajjar havia mort després d'inhalar gas lacrimogen disparat per les Forces de Defensa d'Israel.[21]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Kark and Oren-Nordheim, 2001, p. 334
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 183
- ↑ Beit Fajjar Town Profile, ARIJ
- ↑ Guérin, 1869, p. 301
- ↑ Socin, 1879, p. 154
- ↑ Hartmann, 1883, p. 142, also noted 27 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, vol. 3, p. 303
- ↑ Schick, 1896, p. 123
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Bethlehem, p. 18
- ↑ Mills, 1932, p. 35
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 24
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 56
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 101
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 151
- ↑ Perlmann, Joel. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version», novembre 2011 – febrer 2012. [Consulta: 24 juny 2016].
- ↑ UN Doc Arxivat 12-2-2007 a Wayback Machine. A/8389 of 5 October 1971
- ↑ Trailblazer Opens Doors for Palestinian Women | IIP Digital
- ↑ Korans burnt in West Bank mosque attack Reuters, 4 October 2010
- ↑ [1]
- ↑ PA: Palestinian baby dies from inhaling tear gas fired by IDF, October 30, 2015, Times of Israel
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S.. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Kark, Ruth; Oren-Nordheim, Michal. Jerusalem and its environs: quarters, neighborhoods, villages, 1800-1948. Illustrated. Wayne State University Press, 2001. ISBN 978-0-8143-2909-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, Eli. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
