Benferri
|
No s'ha de confondre amb Beniferri. |
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | Baix Segura  | ||||
| Capital | Benferri | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.023 (2023) (163,15 hab./km²) | ||||
| Gentilici | benferrina, benferrí | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 12,4 km² | ||||
| Altitud | 52 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Oriola | ||||
| Patrocini | Jeroni d'Estridó | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Luis Vicente Mateo | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03316 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03025 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03025 | ||||
| Lloc web | benferri.es | ||||
Benferri és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.
Geografia
[modifica]La localitat es troba a l'horta d'Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.[1]
Té eixida directa a l'Autovia d'Alacant-Múrcia i Múrcia-Alacant (eixida 81). Benferri es troba a 30 minuts de distància dels aeroports d'Alacant (l'Altet) i Múrcia (San Javier), respectivament. Està connectada a la xarxa europea a través de l'autopista A-7.
Història
[modifica]D'origen musulmà, Benferri va formar part de l'antic latifundi de secà adquirit a mitjan segle xiii per la família Rocamora, antecessors dels marquesos de Rafal, romanent sota el domini dels llinatges successors de la Casa de Rocamora fins al segle xix, moment en què la Constitució de 1812 va abolir els senyorius, produint-se el traspàs de la terra als descendents dels antics colons.
La història es remunta al temps de les Guerres púniques entre cartaginesos i romans. En aquesta època encara no hi havia res edificat ni construït a la zona. El lloc de l'emplaçament del poble va ser testimoni de moltes escaramusses entre els dos bàndols. Ja en temps de la conquesta musulmana La Matança, llogaret d'Oriola pròxim a on se situa avui el poble, va ser l'escenari d'una batalla entre el noble visigot Teodomir i els musulmans, sent frenats aquests últims en el seu avanç, el que va acabar l'any 713 amb una capitulació honrosa pel comte, per la qual mantenia l'autonomia del seu territori a canvi d'un tribut.[2]
Els musulmans importaren els seus avanços tecnològics: els murs de contenció, sénies, preses, séquies i conreus. El terreny conreat va augmentar i va millorar el rendiment de les collites, permetent així que de les barraques i alqueries que poblaven la zona sorgiren els pobles de Redovà, Coix, Almoradí i Benferri. Durant aquest temps, el poble era poc més que una torre, tot i que la terra circumdant estava conreada de vinyes i oliveres molt productives.[2]
Benferri fou conquerida per als cristians per les tropes del monarca castellà Ferran III. No obstant això, després del tractat d'Almizra, entre Castella i Aragó, Oriola i les seues terres limítrofes van passar a ser propietat dels reis aragonesos. Des de llavors, Benferri va estar relacionat amb la família Rocamora, que després d'acompanyar a Jaume I en la seva campanya de reconquesta valenciana, va obtenir com a recompensa aquestes terres pels serveis prestats a la guerra.[2]
En 1464, Joan Rocamora va comprar l'heretat i torre de Rocamora, sent aquesta la que constituirà el nucli del futur vincle i el senyoriu. En 1494 el lloc no era més que una torre entorn de la qual, Jaume de Rocamora i posteriorment el seu fill Jeroni, van iniciar la construcció de cases per a ser habitades per colons. En 1619, aconseguides les quinze cases necessàries, s'obté la jurisdicció alfonsina constituint-se com a municipi amb personalitat jurídica però dins del terme d'Oriola, de la jurisdicció del qual s'independitza el 1622 sota el domini de Jaume de Rocamora. Aquest mateix any té lloc la construcció de l'església parroquial de sant Jeroni, d'estil renaixentista tardà.
En morir Jeroni de Rocamora el 1639, el seu primogènit, Nicolau, rep el senyoriu de Benferri, establert a mitjan segle xv i el seu altre fill, Gaspar, el marquesat de Rafal i la baronia de Pobla de Rocamora. Tots dos territoris tornarien a unir-se al segle xviii més del que anava a passar a ser el comtat de la Granja de Rocamora, constituint tot això el senyoriu territorial del Marquesat de Rafal.[1]
A causa de la gran pesta que va assolar la regió en 1648, es genera un estancament demogràfic i un retrocés de l'àrea conreada. Després va tenir lloc una repoblació, de manera que en 1769 eren 544 veïns.
Economia
[modifica]L'economia es basa principalment en l'agricultura, es conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà (756 ha) sobre el regadiu (164 ha). Els conreus més estesos són els de cereals, d'oliveres, horta, ametllers i vinya. La propietat de la terra està bastant repartida i predomina el règim d'explotació directa.[1]
Demografia
[modifica]Segons el cens de l'INE de 2017, compta amb una població de 1.923 habitants.
| Evolució demogràfica de Benferri[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2008 | 2013 | |||||
| 915 | 936 | 896 | 899 | 981 | 1.041 | 1.016 | 894 | 909 | 949 | 1.055 | 1.493 | 1.601 | 1.746 | 1.927 | |||||
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Luis Vicente Mateo | 584 | 54,73% | 5 ( )
| |
| Partit Popular | 
|
José Manuel Guillen Mateo | 472 | 44,24% | 4 ()
| |
| Vots en blanc | 11 | 1,03% | ||||
| Total vots vàlids i regidors | 1.067 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 21 | 1,93% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 1.088 | 76,03%** | ||||
| Abstenció | 343* | 23,97%** | ||||
| Total cens electoral | 1.431* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Luis Vicente Mateo (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[4]) | ||||||
| Fonts: JEC,[5] JEZ Oriola,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
[modifica]Des de 1999 l'alcalde de Benferri és Luis Vicente Mateo del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Pedro García Guillén | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Domingo Guillen Mateo[9] | AP | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Cutillas Sarmiento | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Cutillas Sarmiento | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Cutillas Sarmiento | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Luis Vicente Mateo | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Luis Vicente Mateo | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Luis Vicente Mateo | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Luis Vicente Mateo | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Luis Vicente Mateo | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Luis Vicente Mateo | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[10] | ||||
Edificis d'interés
[modifica]
- Parròquia de Sant Jerònim. Construïda en 1622, d'estil renaixentista tardà. L'església consta de tres naus, una central i dos laterals, que es junten prop de l'altar major acabant amb una cúpula adornada amb diferents petxines als costats. Destaca del conjunt una xicoteta torre amb vidrieres que il·luminen el centre de l'església.
Festes locals
[modifica]Les festes patronals se celebren en honor de Sant Jeròni a l'entorn del 30 de setembre i la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre) patrons de Benferri, celebrant-se les festes la tercera setmana d'agost i el dia 30 de setembre respectivament. Abans de la celebració de les festes patronals té lloc l'elecció de les Reines de les festes.
El 3 de maig se celebra la romeria del Dia de la Creu, festivitat en la qual es realitza un menjar veïnal.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Benferri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Historia» (en castellà). Ajuntament de Benferri.
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Ajuntament de Benferri. «Pleno Investidura Benferri 2019», 15-06-2019. Minut 27
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.520 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 13-14. edicte 4533 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benferri», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Diputació d'Alacant. «Lista de alcaldes de los municipios de la provincia de Alicante».
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vallada. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs
[modifica]
- Ajuntament de Benferri Arxivat 2004-12-02 a Wayback Machine..
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
