Vés al contingut

Gorokhovets

Plantilla:Infotaula geografia políticaGorokhovets
Гороховeц (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat/poble i Historical city of Russia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 56° 12′ 10″ N, 42° 41′ 33″ E / 56.2028°N,42.6925°E / 56.2028; 42.6925
Capital de
Població humana
Població12.666 (2021) Modifica el valor a Wikidata (974,31 hab./km²)
Geografia
Superfície13 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud100 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1168 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal601480–601483 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic49238 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO17615101001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO17215501000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc del patrimoni cultural de Rússia

Lloc webgorohovec.ru Modifica el valor a Wikidata

Gorokhovets - Гороховeц (rus) - és una ciutat de l'óblast de Vladímir, Rússia, centre administratiu de la regió de Gorokhovets. Es troba entre Moscou i Nijni Nóvgorod, a 142 km a l'est de Vladímir. És un important port fluvial del riu Kliazma.

Etimologia

[modifica]

El nom de la població prové de la paraula russa gorokh (pèsol), i figura a l'escut de la ciutat.

Història

[modifica]

Abans que arribessin els eslaus orientals, la regió estava habitada pels mèria, un poble ugrofinès. Gorokhovets ja es menciona per primer cop en una crònica del 1239 evocant un saqueig dels mongols. És probable que abans ja existís una fortalesa menor en aquell lloc. El 1539 els tàrtars de Kazan gairebé la van cremar, però finalment van girar cua.

Gorokhovets va florir durant el segle xvii, ja que va esdevenir un centre de comerç per a una gran zona, on actualment s'estenen les províncies d'Ivànovo i de Vladímir. Per iniciativa dels comerciants locals van construir-s'hi diverses esglésies i monestirs durant aquest segle.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1897 1939 1959 1970 1979 1989 1992 2002 2008
2 800 5 800 9 900 14 000 14 900 15 783 16 600 14 524 13 443

Cultura i llocs d'interès

[modifica]

A causa que l'ímpetu econòmic de les acaballes del segle xix i que la industrialització del període soviètic no van tenir gaires efectes en la població, el paisatge de l'antiga ciutat ha romàs. Els monuments històrics arquitectònics més importants de la ciutat són el monestir de Sant Nicolau (1643), l'Església de la Trinitat i de Sant Nicolau (entre el 1681 i el 1686), l'Església de la Resurrecció (de l'últim quart del segle xvii), la Catedral Bogavésxenskaia (1700), el Monestir Srétenski i l'Església Srétenski (1689). De la segona meitat del segle xvii es conserven a més a més una vintena de cases de pedra d'importants comerciants d'aquella època.

Galeria

[modifica]