Geleenbeek
| ||||
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Geleenbeekdal (en) | |||
Inici | ||||
Entitat territorial administrativa | Heerlen (Països Baixos), Voerendaal (Països Baixos), Beekdaelen (Països Baixos), Beek (Països Baixos), Sittard-Geleen (Països Baixos), Echt-Susteren (Països Baixos) i Maasgouw (Països Baixos) | |||
Localització | Heerlen Països Baixos | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Maasgouw (Països Baixos) | |||
Localització | Mosa a Stevensweert Països Baixos | |||
Desembocadura | Oude Maas | |||
| ||||
Afluents | ||||
Conca hidrogràfica | conca del Rin i conca del Mosa | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 395 () km | |||
Travessa | Països Baixos | |||
Superfície | 2,26 km² | |||
El Geleenbeek és un riu que neix a Heerlen, al nucli Benzenrade, parcialment canalitzat; en el seu curs natural, passa per Susteren i desemboca a Stevensweert, al Mosa.
El nom del riu i de la ciutat Geleen prové del mot llatí glana, que vol dir 'aigua clara'. Tret del tram a través de la ciutat de Sittard, la vall del riu és força rural. A l'era industrial del segle xx, servia per a evacuar les aigües contaminades de dues mines de l'estat: la Staatsmijn Emma i la Staatsmijn Maurits i les de la ciutat. En tancar les mines i tractar les aigües usades, la qualitat de l'aigua es va millorar molt des dels anys 80 del segle xx.
Als anys 1950-1959, moltes parts del riu es van canalitzar. Ja es va començar un projecte de revertir el curs natural, com es pot veure a Weustenrade i Schinnen, on el rierol fa part del parc natural Landschapspark de Graven. Aquest projecte continua i es pensa de revertir tot el rierol per raons ecològiques, turístiques, culturals i recreatives.
Per a creuar el Julianakanaal i l'autopista A2, s'ha construït un sifó.
Afluents
[modifica]
|
|
Molins al Geleenbeek
[modifica]
|
|
(*) Els tres molins de la ciutat de Sittard es troben al Molenbeek, una desviació artificial del Geleenbeek.
| |||
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |