Gravegliaïta
 Gravegliaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+SO₃·3H₂O |
| Epònim | Graveglia valley (en)  |
| Localitat tipus | mina Valgraveglia, Reppia, Vall de Graveglia, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JE.05 |
| Dana | 34.2.5.2 |
| Heys | 27.1.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,76Å; b = 5,63Å; c = 9,55Å; |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,590 nβ = 1,596 nγ = 1,636 |
| Birefringència | δ = 0,046 |
| Angle 2V | mesurat: 41° a 43°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-020 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Gvg |
| Referències | [1] |
La gravegliaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de la vall de Graveglia, a Itàlia, on es troba la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La gravegliaïta és un òxid de fórmula química Mn2+SO₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gravegliaïta pertany a «04.JE - Sulfits» juntament amb els següents minerals: hannebachita, orschallita i scotlandita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Valgraveglia, a la localitat de Ne, dins la província de Gènova (Ligúria, Itàlia). També ha estat descrita a Schimpach, al districte de Diekirch (Luxemburg), i als monts Merelani, a la Regió de Manyara (Tanzània). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gravegliaïta
- ↑ «Gravegliaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2019].