Guamo
Aparença
Tipus | llengua |
---|---|
Ús | |
Estat | Veneçuela |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Guamo (en) | |
Codis | |
Glottolog | guam1236 |
Linguist List | qax |
El guamo, wamo o guamotey és una llengua extingida de Veneçuela. Kaufman (1990) considera convincent una connexió amb les llengües chapacura-wañam.
Varietats
[modifica]Varietats que poden haver estat dialectes o idiomes molt relacionats:[1]
- Guamo de San José - al riu Santo Domingo, Zamora
- Dazaro - parlat a Zamora al riu Guanare
- Guamontey - parlat des de la desembocadura del riu Zárate fins al riu Apure (sense atestar)
- Tayaga - parlat entre el riu Arauca i el riu Apure, a Apure (sense certificar)
- Atapaima - un cop parlat a la desembocadura del riu Guanaparo, a l'estat de Guárico, Veneçuela (sense atestar)
- Guárico - llengua principal extingida de Guárico, parlada al riu Guárico, riu Portuguesa i riu Apure (sense atestar)
- 'Guire' - parlat al curs mig del riu Tiznados, riu Orituco i riu Guaritico, estat de Guarico (sense atestar)
- 'Payme' - parlat a la desembocadura del riu Guárico (sense atestar)
Comparació de dialectes
[modifica]Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per als dialectes guamo de Santa Rosa i San José.[1]
glossa Santa Rosa San José un tagstar tagstame dos kete dikiampa tres kurumktin kakute cap putí puté ull tuxua tuagin dent aufé ufé home daixu dauirko aigua kum kum foc kuxul sol tign matatin jaguar dion dion casa danga danxa
Llista de paraules de 1778
[modifica]El Guama s'atesta principalment en una llista de paraules de 1778. La llista s'ha reproduït a continuació, mantenint l'ortografia original espanyola per a les formes del guama.[2]
castellà (original) |
català (traduït) |
Guama (ortografia original) |
---|---|---|
Dios | Déu | Aipit matá |
padre | pare | jauai |
madre | mare | famú, jamo |
hijo | fill | clujuapi, tufé |
hija | filla | tuapi, tua |
hermano | germà | dipiâ, dipe |
hermana | germana | tipi, dipe |
marido | marit | diquimi |
mujer | dona | diquime, ticauca |
doncella | noia | ascu murestapane |
mozo | noi | daicoraquâ, guaté |
niño | nen | chufi, choafi |
hombre | home | daiju, dauirco |
gente | gent | aucherme, caserme |
cabeza | cap | putí, puté |
cara | cara | cutí, taquajo fin |
nariz | nas | fin |
narices | nassos | auji fin |
ojo | ull | tujua, tuaguin |
cejas | celles | chafuti, ascaro tuagun |
pestañas | pestanyes | matatújua, dicho |
oreja | orella | dupen |
frente | front | tintecuti, titicunté |
cabellos | pèl | scará, ascaro |
mejillas | galtes | faquibtari |
boca | boca | matá |
garganta | gorja | pichê, dischufa |
labios | llavis | dufpâ, matá |
dientes | dents | aufê, ufé |
lengua | llengua | dituâ |
barba | barba | dischemata, dichimatá |
cuello | coll | dischufa |
hombro | espatlla | matachêa, ochepe |
codo | colze | dupeju, dicho |
mano | mà | catâne |
brazo | braç | chê, ochepe |
dedos | dits | diji, dujum |
uñas | ungles | casquiri, cascurum |
pecho | pit | cupa |
vientre | ventre | dueju, cataju |
espalda | esquena | matatiputi, gi |
pie | peu | catafa |
rodilla | genoll | aquapec |
corazón | cor | afquinantafa, tife |
estómago | estòmac | catafu |
sangre | sang | jue, ducú |
leche | llet | temontepaca, terau |
piel | pell | dacaju, cauté |
carne | carn | testu |
hueso | os | ditancu |
oído | orella | quiepen, dupen |
vista | vista | jateique, paiquac |
ver | veure | jasii, dicho |
gusto | gust | muquati, guacatá |
olfato | olfacte | suquagtiri, astiri |
oler | olorar | astiri, dicho |
tacto | tacte | shape |
voz | veu | cadse, chefé |
hablar | parlar | texê |
palabra | paraula | cuscaisi, mitejé |
nombrar | anomenar | suquampeiste |
gritar | cridar | ducare, guacare |
grito | crit | guacare |
ruido | soroll | esquiêjua, esquianju |
aullido | udol | aitê, aucatacut |
llorar | plorar | ducatit, aitê |
reír | riure | michista, mutista |
cantar | cantar | chejê, tefé |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Anònim. 1928 [1778]. Traduccion de algunas voces de la lengua Guama. In Lenguas de América, 382-393. Madrid.
Bibliografia
[modifica]- Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990.