Vés al contingut

Damòcrit de Calidó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDamòcrit de Calidó
Biografia
NaixementCalidó (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Strategos of the Aetolian League (en) Tradueix
200 aC – 199 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Damòcrit de Calidó (en llatí Damocritus, en grec antic Δαμύκριτος) fou estrateg de la Lliga Etòlia l'any 200 aC, nascut a Calidó, a Etòlia.

En les discussions que es van establir sobre si s'havia de buscar una aliança amb els romans, Damòcrit, que es creu que havia estat subornat pel rei macedoni, es va oposar a l'aliança amb la república romana.

El 199 aC va formar part d'un grup d'ambaixadors dels diversos estats grecs a negociar amb Roma. L'any 193 aC els etolis el van enviar com ambaixador a veure Nabis d'Esparta al que va demanar de fer la guerra contra Roma. El 192 aC quan Tit Quint Flaminí va anar a Etòlia per intentar convèncer-los d'una aliança, Damòcrit va fer el darrer intent contra Roma, i no sols es va oposar als romans sinó que va insultar a Flaminí i el va amenaçar de discutir la qüestió a la vora del Tíber.

Però la situació es va tòrcer. L'any 191 aC els etolis van ser derrotats a Traquis prop del Mont Eta i Damòcrit va caure presoner dels romans i junt amb altres caps grecs va ser portat a Roma escortat per dues cohorts i empresonat a la Lautumia.[a] Poc abans de la celebració del triomf on havia de desfilar com a presoner, es va poder escapar, però en veure que no podia anar gaire lluny es va llençar sobre la seva pròpia espasa i es va matar, segons diuen Titus Livi i Polibi.[1]

Notes

[modifica]
  1. Segons Titus Livi eren unes presons excavades a la roca on s'hi tancaven els esclaus. (Ab Urbe Condita, XXXII, 26)

Referències

[modifica]
  1. 1.Damocritus of Calydon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 935-936