Damnonis
 | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | britans |
Els damnonis (llatí Damnonii) foren un poble celta d'Escòcia que esmenta Claudi Ptolemeu.[1] Es coneixen els pobles de la vora: al sud-oest tenien els Selgoves; al nord-oest als Novantes (que tenien quatre ciutats principals: Carbantorigum, Uxelum, Corda i Trimontium); al nord els Gadenis; al sud els Votadins (amb les ciutats de Curia i Bremenium); i al nord-est tenien als Epidis. Ptolemeu els esmenta també com a Damnonis.
Les principals ciutats dels damnis foren Colania, Vanduaria, Coria, Alauna, Lindum i Victoria. El nom de damnonis apareix a una inscripció a Carvoran (una estació al Vallum, esmentada com Magna a Notitia Imperium) on s'esmenta una Civitas Dumni i una Civitas Dumnoni, sens dubte la mateixa.
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William George. Dictionary of Greek and Roman geography (en anglès). William George Smith, 1854, p.441-442.
Tribus de l'edat del ferro a Britànnia | ||
|---|---|---|
| Meridionals |  | |
| Centrals | ||
| Occidentals (Cambria) | ||
| Septentrionals (Caledonia) | ||
| Localització dubtosa | ||
Part de: Tribus celtes a Europa | ||
