Vés al contingut

Divisió Carlemany

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar33a Divisió de Voluntaris Granaders SS Charlemagne

Insígnia de la 33a Divisió de Voluntaris Granaders SS Charlemagne
TipusInfanteria
Anomenat en
referència a
Carlemany Modifica el valor a Wikidata
Data de llevajuliol 1944
Fundació1944 Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciómaig 1945
PaísBandera d'Alemanya (1933-1945) Tercer Reich
Bandera de Vichy França de Vichy
BrancaWaffen-SS
Part deCol·laboracionisme a França Modifica el valor a Wikidata
MidaDivisió
Comandants
Oficials destacatsOberführer Edgar Puaud
Guerres i batalles
Front Oriental
Batalla de Berlín

33a Divisió de Voluntaris Granaders SS Charlemagne, coneguda com la Divisió Carlemany, va ser una divisió de les Waffen SS que es formà durant la Segona Guerra Mundial, formada per francesos voluntàriament allistats sota l'uniforme nazi que pretenien lluitar contra el bolxevisme.

Historial

[modifica]

Heinrich Himmler desitjava integrar a tots els voluntaris estrangers a les Waffen SS (que ja disposaven d'un cert nombre de voluntaris francesos des del 23 de juliol de 1943). Reemplaçava, entre altres unitats, a la Legió de Voluntaris Francesos (LVF). Es va formar a Wildflecken a partir de juliol de 1944 sobre la base d'unitats desaparegudes reagrupades al voltant de la Sturmbrigade SS Frankreich:

És a dir, entre 7.000 o 8.000 homes en total, encara que dos terços d'ells no serien aptes per al combat. La unitat estava oficialment al comandament del coronel Edgar Puaud, encara que de fet estava supervisada pel general alemany Krukenberg. La Divisió fou pràcticament aniquilada a finals de febrer de 1945 entre Stettin i Danzig a Pomerània per l'Exèrcit Roig (aleshores tenia 7.000 efectius, dels quals en moriren 3.000), i després a Körlin el 5 de març de 1945.

L'últim batalló d'aquesta Divisió, conegut com a Batalló Charlemagne, va participar en les batalles per la defensa de Berlín (Batalla de Berlín) enfront de l'Exèrcit Roig enquadrat en la divisió Nordland. Entre els últims defensors del búnker d'Adolf Hitler figuren, paradoxalment, alguns voluntaris francesos, juntament amb col·laboracionistes de diversos altres països d'Europa.

Els francesos de la Waffen SS o de la Divisió Charlemagne

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Obres d'historiadors
  • Philippe Burrin, La France à l'heure allemande 1940-1944, París, Editions du Seuil, 559p, 1995
  • Henry Rousso, Un château en Allemagne. La France de Pétain en exil. Sigmarigen, 1944-1945, París, Editions du Seuil, 1980.
Testimonis i relats
  • Christian de la Mazière, Le rêveur casqué, J'ai lu, 1972 - Robert Laffont, 1972
  • Jean Mabire, La brigade Frankreich, Fayard, 1973
  • Jean Mabire, La Division Charlemagne, Grancher, 1974
  • Jean Mabire, Mourir à Berlin, Grancher, 1975
  • Robert Forbes, Pour l'Europe, les volontaires français de la Waffen-SS, Edition de l'Aencre - 2005
  • Saint-Loup, Les hérétiques
  • Luc Deloncle, Trois jeunesses provençales dans la guerre, Dualpha
  • Gilbert GILLES, Un ancien Waffen SS raconte ... tome 1 et 2, Ecrire à Gilbert Gilles - Les Cockers - 41800 Montoire.