Vés al contingut

Epistilbita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEpistilbita

Epistilbita provinent del districte de Jalgaon, Maharashtra, Índia
Fórmula químicaCaAl₂Si₆O16·5H₂O
Epònimestilbita i epi- (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.09.GD.45
Nickel-Strunz 9a ed.9.GD.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana77.1.6.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics; esferulític, agregats
Estructura cristal·linaa = 9.08Å, b = 17.74Å, c = 10.25Å, β = 124.5°
Colorblanc, groguenc, vermellós, marronós
Maclessempre en {100}
Exfoliació{010} perfecta
Fracturadesigual
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,2 a 2,3
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.502 nβ = 1.510 nγ = 1.512
Birefringènciaδ = 0,010
Angle 2Vmesurat: 44°, calculat: 52°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1997 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolEstb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'epistilbita és un mineral de la classe dels silicats, del grup de les zeolites. Va ser descoberta el 1826, i rep el seu nom del grec epi (proper) i del mineral estilbita.

Característiques

[modifica]

L'epistilbita és una zeolita, un silicat de calci, amb fórmula CaAl₂Si₆O16·5H₂O, que pot contenir impureses de ferro, magnesi, sodi i potassi. És un mineral dimorf de la goosecreekita. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics. També s'hi pot trobar en hàbit esferulític o formant agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4, la mateixa que la fluorita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epistilbita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en cavitats en els basalts i gneises. Sol trobar-se associada a altres zeolites i quars.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Epistilbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
  2. «Epistilbite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 18 febrer 2015].