Ericals
Ericales  | |
|---|---|
 Rhododendron simsii | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Ericales Bercht. i J.Presl, 1820 |
Les ericals (Ericales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les astèrides i s'hi inclouen 22 famílies[1] i més de 12.000 espècies agrupades en 346 gèneres,[2][3] el que representa més del 4% del total de les angiospermes.[4] Els fòssils més antics s'han datat en uns 90 milions d'anys.[5]
Aquest ordre inclou formes arbòries, arbustives, lianes i plantes herbàcies, i presenta una distribució cosmopolita, amb espècies presents tant a climes tropicals com subàrtics. Entre les seves espècies n'hi ha que són econòmicament importants, sigui pels seus usos alimentaris, com el te (teàcies) o els kiwis (actinidiàcies), ornamentals, com ara les prímules o els ciclamens (primulàcies), o com a font de fusta d'alta qualitat com el banús (ebenàcies).[4]
Taxonomia
[modifica]Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).[6]
Famílies
[modifica]A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les ericals hi ha les 22 famílies següents:[7]
- Balsaminaceae A.Rich. (1824)
- Marcgraviaceae Bercht. & J.Presl (1820)
- Tetrameristaceae Hutch. (1959)
- Fouquieriaceae DC. (1828)
- Polemoniaceae Juss. (1789)
- Lecythidaceae A.Rich. (1825)
- Sladeniaceae Airy Shaw (1965)
- Pentaphylacaceae Engl. (1897)
- Sapotaceae Juss. 1789)
- Ebenaceae Gürke (1891)
- Primulaceae Batsch ex Borkh. (1797)
- Theaceae Mirb. (1816)
- Symplocaceae Desf. 1820)
- Diapensiaceae Lindl. (1836)
- Styracaceae DC. & Spreng. (1821)
- Sarraceniaceae Dumort. (1829)
- Roridulaceae Martinov (1820)
- Actinidiaceae Gilg & Werderm. (1824)
- Clethraceae Klotzsch (1851)
- Cyrillaceae Lindl. (1846)
- Ericaceae Juss. (1789)
- Mitrastemonaceae Makino 1911)
La família més nombrosa és la de les ericàcies amb més de 4.000 espècies[8] agrupades en 121 gèneres,[9] entre els que destaquen els gèneres Rhododendron, amb més de 1.000 espècies[10] i Erica amb més de 800.[11] La segueix la família de les primulàcies, amb unes 2.600 espècies[12] agrupades en 56 gèneres[13] entre aquests en destaquen Ardisia, amb més de 730 espècies,[14] i Primula, amb més de 540.[15] La tercera família per nombre d'espècies és la de les sapotàcies, amb més de 1.200 espècies[16] agrupades en 74 gèneres,[17] entre els que destaquen Pouteria, amb 170 espècies,[18] i Palaquium i Planchonella amb més d'un centenar.[19][20] Les ebenàcies són unes 800 espècies[21] i hi destaca el gènere Diospyros amb 778.[22] Entre les actinidiàcies cal ressaltar el gènere Saurauia amb 395[23] de les 430 espècies de la família.[24] A la família monotípica de les simplocàcies hi ha 410 espècies,[25] i a la família de les teàcies cal destacar el gènere Camellia que conté 237[26] de les 375 espècies de la família.
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims d'Ericales:[2]
- Ericopsida Bartling
- Ericidae C. Y. Wu et al.
- Lecythidaneae Reveal
- Barringtoniineae J. Presl
- Empetrineae Link
- Epacridineae Link
- Ericineae Link
- Primulineae Burnett
- Pyrolineae J. Presl
- Rhododendrineae J. Presl
- Sarraceniineae Reveal
- Scytopetalineae Engler
- Actinidiales Reveal
- Aegiceratales Martius
- Ardisiales J. Presl
- Balsaminales Link
- Barringtoniales Martius
- Camelliales Link
- Cyrillales Doweld
- Diapensiales Engler & Gilg
- Diospyrales Prantl
- Ebenales Engler
- Empetrales Martius
- Epacridales Berchtold & J. Presl
- Fouquieriales Martius
- Gordoniales J. Presl
- Halesiales Link
- Lecythidales Martius
- Lysimachiales Döll
- Marcgraviales Martius
- Mitrastemonales Makino
- Monotropales Berchtold & J. Presl
- Myrsinales Berchtold & J. Presl
- Polemoniales Berchtold & J. Presl
- Primulales Berchtold & J. Presl
- Rhodorales Horaninow
- Roridulales Nakai
- Samolales Dumortier
- Sapotales Berchtold & J. Presl
- Sarraceniales Martius
- Styracales Martius
- Ternstroemiales Martius
- Theales Berchtold & J. Presl
- Vacciniales Dumortier
Història taxonòmica
[modifica]Sistema APG
[modifica]A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les ericals amb una composició de 24 famílies.[27] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 23 famílies,[28] Halesiaceae va ser integrada dins Styracaceae, es va afegir la família Maesaceae, Pellicieraceae es va integrar dins Tetrameristaceae, es va afegir Pentaphylacaceae, que a la primera versió era dins del grup de les famílies de posició incerta, i Ternstroemiaceae es va integrar amb Pentaphylacaceae. A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 22 famílies,[29] Maesaceae i Ternstroemiaceae van ser integrades dins Primulaceae, es van afegir Mitrastemonaceae i Sladeniaceae i es va suprimir Myrsinaceae. A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les ericals.[7]
| APG I | APG II | APG III | APG IV |
|
|
|
|
Classificació clàssica
[modifica]Cronquist
[modifica]En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les ericals incloïa un petit grup de famílies dins la subclasse Dileniidae:[30]
- Ericaceae
- Cyrillaceae
- Clethraceae
- Grubbiaceae
- Empetraceae
- Epacridaceae
- Pyrolaceae
- Monotropaceae
Takhtajan
[modifica]Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les ericals era molt petit, només contenia cinc famílies, i era dins del superordre Ericanae, que formava part de la subclasse Dileniidae:[31]
- Clethraceae
- Cyrillaceae
- Ericaceae
- Epacridaceae
- Empetraceae
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3, 19.
- ↑ 2,0 2,1 «ERICALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2023. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ «Ericales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Soltis, Folk i Soltis, 2019, p. 6.
- ↑ Christenhusz, Fay i Chase, 2017, p. 479.
- ↑ «Ericales Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Byng et alii., 2016, p. 19.
- ↑ «ERICACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Ericaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Rhododendron» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Erica» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «PRIMULACEAE BorkhausenPRIMULACEAE Borkhausen» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Primulaceae,» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 12 de maig 2017. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Ardisia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2022. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Primula» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «SAPOTACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Sapotaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 23 de juny 2024. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Pouteria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Palaquium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Planchonella» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «EBENACEAE Gücke» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Diospyros» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Saurauia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «ACTINIDIACEAE Engler & Gilg» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Symplocos» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «Camellia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2023. [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 541.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 420.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 116.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XIV.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 12.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Soltis, Pamela S.; Folk, Ryan A.; Soltis, Douglas E. «Darwin review: angiosperm phylogeny and evolutionary radiations» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 2019, pàg. 1-14. DOI: 10.1098/rspb.2019.0099.
- B. C. J. du Mortier (1829). Analyse des Familles de Plantes : avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent, tom 28, Tournai, Imprimerie de J. Casterman, 1829.
- Christenhusz, Maarten J. M.; Fay, Michael F.; Chase, Mark. W.. Plants of the world. An illustrated encyclopedia of vascular plants (en anglès). Kew Publishing and The University of Chicago Press, 2017. ISBN 9781842466346.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- S. Jansen, T. Watanabe, P. Caris, K. Geuten, F. Lens, N. Pyck, E. Smets (2004). The Distribution and Phylogeny of Aluminium Accumulating Plants in the Ericales. Plant Biology (Stuttgart) 6, 498-505. Thieme, Stuttgart. (Available online: DOI | Abstract Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.)
- W. S. Judd, C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition. pp. 425-436 (Ericales). Sinauer Associates, Sunderland, Massachusetts. ISBN 0-87893-403-0.
- E. Smets, N. Pyck (Feb 2003). Ericales (Rhododendron). In: Nature Encyclopedia of Life Sciences. Nature Publishing Group, London. (Available online: ELS Site Arxivat 2011-05-13 a Wayback Machine.)
- Arne A. Anderberg, Bertil Stahl, Mari Kallersjo «Maesaceae, a New Primuloid Family in the Order Ericales s.l.». Taxon, 49, 2, May 2000, pàg. 183-187.
