Escàrids
Scaridae | |
---|---|
Scarus frenatus | |
Període | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Scaridae Rafinesque, 1810 |
Gèneres | |
Els escàrids (Scaridae) o peixos lloro són una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.
Morfologia
[modifica]- La majoria d'espècies assoleixen una longitud total de 30-40 cm però Bolbometopon muricatum pot arribar als 130 cm.
- Tenen una mena de bec i plaques aplanades trituradores per trencar els coralls.[2]
- Tenen 9 espines a l'aleta dorsal i tres espines a l'aleta anal.
- Al voltant de 25 vèrtebres.
- Escates grans i cicloides.[3]
Reproducció
[modifica]Alguns peixos lloro mascles mantenen harems de femelles. Si el mascle dominant mor, una de les femelles canvia de gènere i de color i esdevé el mascle dominant.[4][5][6]
Alimentació
[modifica]Generalment, són herbívors que mengen algues adherides al corall. Aquest fet comporta la ingestió de fragments de corall per ajudar en la digestió, els quals són aixafats i expulsats posteriorment fent dels escàrids els principals productors de sorra dels esculls de corall.[7][8]
Hàbitat
[modifica]Un gran nombre d'espècies d'aquesta família són tropicals que viuen en esculls de corall.[9]
Distribució geogràfica
[modifica]Viuen al Mar Roig i als oceans Atlàntic, Oceà Índic i Oceà Pacífic.[10][11]
Costums
[modifica]- Durant la nit, algunes espècies descansen embolicades en una secreció mucoide i transparent produïda per un òrgan que tenen al cap per protegir-se dels seus depredadors nocturns (com ara morenes, taurons, etc.). Aquest embolcall és realitzat en només 30 minuts, té dues obertures per permetre el pas de l'aigua i evita que l'olor del peix pugui alertar els depredadors que cacen amb l'ajut de l'olfacte.[6]
Conservació
[modifica]Una sola espècie de tota aquesta família, Scarus guacamaia, és considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura de trobar-se en perill d'extinció.[12]
Observacions
[modifica]- La majoria d'espècies no viuen més de 5-7 anys en estat salvatge. Només l'escàrid més gros, Bolbometopon muricatum, pot assolir els 20 anys de longevitat.[4][13]
- Són espècies difícils de mantindre en aquaris, ja que necessiten fregar el seu bec amb el corall a fi d'evitar que esdevingui massa llarg.
- La seva carn és una menja exquisida en alguns països. Així, per exemple, a la Polinèsia és menjada crua i, en el passat, era un aliment només destinat als reis.[4]
- Gènere Bolbometopon (Smith, 1956)[14]
- Bolbometopon muricatum (Valenciennes, 1840)
- Gènere Calotomus (Gilbert, 1890)[15]
- Calotomus carolinus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Calotomus japonicus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Calotomus spinidens (Quoy i Gaimard, 1824)
- Calotomus viridescens (Rüppell, 1835)
- Calotomus zonarchus (Jenkins, 1903)
- Gènere Cetoscarus (Smith, 1956)[14]
- Gènere Chlorurus (Swainson, 1839)[16]
- Chlorurus atrilunula (Randall i Bruce, 1983)
- Chlorurus bleekeri (de Beaufort a Weber i de Beaufort, 1940)
- Chlorurus bowersi (Snyder, 1909)
- Chlorurus capistratoides (Bleeker, 1847)
- Chlorurus cyanescens (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Chlorurus enneacanthus (Lacépède, 1802)
- Chlorurus frontalis (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Chlorurus genazonatus (Randall i Bruce, 1983)
- Chlorurus gibbus (Rüppell, 1829)
- Chlorurus japanensis (Bloch, 1789)
- Chlorurus microrhinos (Bleeker, 1854)
- Chlorurus oedema (Snyder, 1909)
- Chlorurus perspicillatus (Steindachner, 1879)
- Chlorurus rhakoura (Randall i Anderson, 1997)
- Chlorurus sordidus (Forsskål, 1775)
- Chlorurus strongylocephalus (Bleeker, 1854)
- Chlorurus troschelii (Bleeker, 1853)
- Gènere Cryptotomus (Cope, 1871)[17]
- Cryptotomus roseus (Cope, 1871)
- Gènere Hipposcarus (Smith, 1956)[18]
- Hipposcarus harid (Forsskål, 1775)
- Hipposcarus longiceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Gènere Leptoscarus (Swainson, 1839)[19]
- Leptoscarus vaigiensis (Quoy i Gaimard, 1824)
- Gènere Nicholsina (Fowler, 1915)[20]
- Nicholsina denticulata (Evermann & Radcliffe, 1917)
- Nicholsina usta (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Gènere Scarus (Forsskål, 1775)[21]
- Scarus altipinnis (Steindachner, 1879)
- Scarus arabicus (Steindachner, 1902)
- Scarus barffi (Curtiss, 1938)
- Scarus caudofasciatus (Günther, 1862)
- Scarus chameleon (Choat i Riall, 1986)
- Scarus chinensis (Steindachner, 1867)
- Scarus coelestinus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus coeruleus (Bloch, 1786)
- Scarus collana (Rüppell, 1835)
- Scarus compressus (Osburn i Nichols, 1916)
- Scarus cruciensis (Forster, 1795)
- Scarus dimidiatus (Bleeker, 1859)
- Scarus dubius (Bennett, 1828)
- Scarus falcipinnis (Playfair, 1868)
- Scarus ferrugineus (Forsskål, 1775)
- Scarus festivus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus flavipectoralis (Schultz, 1958)
- Scarus forresti (Curtiss, 1938)
- Scarus forskael (Lacépède, 1802)
- Scarus forsteni (Bleeker, 1861)
- Scarus francisci (Curtiss, 1938)
- Scarus frenatus (Lacépède, 1802)
- Scarus fuscocaudalis (Riall i Myers, 2000)
- Scarus fuscopurpureus (Klunzinger, 1871)
- Scarus ghobban (Forsskål, 1775)
- Scarus globiceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus gracilis (Steindachner, 1869)
- Scarus guacamaia (Cuvier, 1829)
- Scarus hoefleri (Steindachner, 1881)
- Scarus hypselopterus (Bleeker, 1853)
- Scarus iseri (Bloch, 1789)
- Scarus koputea (Riall i Choat, 1980)
- Scarus longipinnis (Riall i Choat, 1980)
- Scarus lydiae (Curtiss, 1938)
- Scarus niger (Forsskål, 1775)
- Scarus obishime (Riall i Earle, 1993)
- Scarus oviceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus ovifrons (Temminck i Schlegel, 1846)
- Scarus pahoro (Curtiss, 1938)
- Scarus perrico (Jordan i Gilbert, 1882)
- Scarus persicus (Riall i Bruce, 1983)
- Scarus prasiognathos (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus psittacus (Forsskål, 1775)
- Scarus psittacuscaroli (Curtiss, 1938)
- Scarus quoyi (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus rivulatus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus rubroviolaceus (Bleeker, 1847)
- Scarus rufescens (Walbaum, 1792)
- Scarus russelii (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus scaber (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus scarpellonis (Curtiss, 1938)
- Scarus schlegeli (Bleeker, 1861)
- Scarus sophiae (Curtiss, 1938)
- Scarus spinus (Kner, 1868)
- Scarus taeniopterus (Desmarest a Bory de Saint-Vincent, 1831)
- Scarus teatae (Curtiss, 1938)
- Scarus teresae (Curtiss, 1938)
- Scarus tricolor (Bleeker, 1847)
- Scarus trispinosus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus vetula (Bloch i Schneider, 1801)
- Scarus viridifucatus (Smith, 1956)
- Scarus xanthopleura (Bleeker, 1853)
- Scarus zelindae (Moura, Figueiredo i Sazima, 2001)
- Scarus zufar (Riall i Hoover, 1995)
- Gènere Sparisoma (Swainson, 1839)[19]
- Sparisoma amplum (Ranzani, 1841)
- Sparisoma atomarium (Poey, 1861)
- Sparisoma aurofrenatum (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Sparisoma axillare (Steindachner, 1878)
- Sparisoma chrysopterum (Bloch i Schneider, 1801)
- Sparisoma cretense (Linnaeus, 1758)
- Sparisoma frondosum (Agassiz a Spix i Agassiz, 1831)
- Sparisoma griseorubra (Cervigón, 1982)
- Sparisoma griseorubrum (Cervigón, 1982)
- Sparisoma radians (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Sparisoma rubripinne (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Sparisoma strigatum (Günther, 1862)
- Sparisoma tuiupiranga (Gasparini, Joyeux i Floeter, 2003)
- Sparisoma viride (Bonnaterre, 1788)[22][23][24][25]
Referències
[modifica]- ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, Alemanya.
- ↑ Universitat de Girona Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine. (català)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 National Geographic (anglès)
- ↑ Thresher, R. 1984. Reproduction in Reef Fishes. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units: T.F.H. Publications.
- ↑ 6,0 6,1 Böhlke, J., C. Chaplin. 1994. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, Pa: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.
- ↑ «FAMILY Details for Scaridae - Parrotfishes». (anglès)
- ↑ Choat, H., D. Bellwood. 1998. Wrasses & Parrotfishes. Pp. 209-210 a W.N. Eschmeyer, J.R. Paxton, eds. Encyclopedia of Fishes – segona edició. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
- ↑ Harmelin-Vivien, M. 2002. Energetics and Fish Diversity on Coral Reefs. Pp. 268-269 a P. Sale, ed. Coral Reef Fishes: Dynamics and Diversity in a Complex Ecosystem. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
- ↑ FisBase (anglès)
- ↑ Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Choat, J., D. Robertson. 2002. Age-Based Studies. Pp. 63-67 a P. Sale, ed. Coral Reef Fishes: Dynamics and Diversity in a Complex Ecosystem. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
- ↑ 14,0 14,1 Smith, J. L. B. 1956. The parrot fishes of the family Callyodontidae of the western Indian Ocean. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 1: 1-23, Pls. 41-45.
- ↑ Gilbert C. H. 1890. A preliminary report on the fishes collected by the steamer Albatross on the Pacific coast of North America during the year 1889, with descriptions of twelve new genera and ninety-two new species. Proceedings of the United States National Museum v. 13 (núm. 797). 49-126.
- ↑ Swainson W. 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
- ↑ Cope E. D. 1871. Contribution to the ichthyology of the Lesser Antilles. Trans. Am. Philos. Soc. (N. S.) v. 14 (pt 1, art. 5). 445-483.
- ↑ Smith J. L. B. 1956. The parrot fishes of the family Callyodontidae of the western Indian Ocean. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 1. 1-23.
- ↑ 19,0 19,1 Swainson W. 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
- ↑ Fowler H. W. 1915. The genus Cryptotomus Cope. Copeia No. 14. 3.
- ↑ Forsskål P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Copenhaguen. Descr. Animalium. 1-20 + i-xxxiv + 1-164.
- ↑ NCBI (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Allen, G.R. i Robertson, D.R., 1994, Fishes of the Tropical Eastern Pacific., Crawford House Press Pty Ltd:1-332.
- Bellwood, D. R., 1991, A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera., Records of the Australian Museum, 20:1-86.
- Bellwood, D.R.: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. Any 2001.
- Cuvier, G. i Valenciennes, A., 1840, Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens., Histoire Naturelle Des Poissons, 14:1-464.
- Forsskål, P., 1775, Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Copenhaguen., Descr. Animalium, :1-164.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
[modifica]- Parrotfish.info (anglès)