Hèrcules (pel·lícula de 1997)

Hèrcules

Hercules
Fitxa
Direcció	Ron Clements i John Musker
Protagonistes	cap valor
Director artístic	Andy Gaskill
Producció	Alice Dewey, John Musker i Ron Clements
Dissenyador de producció	Gerald Scarfe i Sue Nichols
Guió	Ron Clements, John Musker, valor desconegut, Don McEnery i Irène Mecchi
Música	Alan Menken
Muntatge	Tom Finan i James Melton
Productora	Walt Disney Pictures
Distribuïdor	Buena Vista Distribution i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	27 juny 1997
Durada	92 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	85.000.000 $
Recaptació	252.712.101 $ (mundial) 99.112.101 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	comèdia fantàstica, cinema musical, cinema infantil i peplum
Qualificació MPAA	G
Tema	heroi
Lloc de la narració	antiga Grècia, Tebes i Governació de Luxor
Època d'ambientació	antiguitat clàssica
Premis i nominacions
Premis	Premi Annie
Lloc web	movies.disney.com…
Sèrie: Pel·lícules de Walt Disney Animation Studios ← El geperut de Notre Dame Mulan →

Hèrcules (títol original en anglès: Hercules) és una pel·lícula estatunidenca d'animació de 1997, produïda per Walt Disney Feature Animation. Explica la història d'Hèrcules, fill de Zeus.

Argument

Hades, senyor de l'inframón, planeja destruir el déu Zeus. Per aconseguir la seva venjança consulta el seu futur a les moiras-graies i aquestes li diuen que si el fill de Zeus, Hèrcules, lluita quan els planetes s'alineïn, és a dir, quan hagin passat divuit anys, serà una amenaça per als seus plans i no aconseguirà regnar sobre l'univers. Per destruir al petit Hèrcules, abans que pugui ser major i tingui més força, Hades envia als seus dos sequaços del mal, Pena i Pànic a segrestar-lo per convertir en mortal al bebè Hèrcules i posteriorment, matar-lo. Just en el mateix instant que li estan donant la poció perquè esdevingui mortal, apareixen dues persones (Amfitrió i la seva dona Alcmena), i els dos sequaços es veuen obligats a amagar-se. Més tard, es converteixen en serps per poder matar el nen, però com aquest no s'havia begut l'última gota de la poció, no s'havia convertit completament en mortal i tenia la força d'un déu, i el nadó aconsegueix acabar amb les dues serps.

Alguns anys després, Hèrcules és un jove que intenta ser acceptat utilitzant la seva enorme força per ajudar, però fa una gran destrossa en un mercat per no poder controlar la seva força, fet que el porta a voler descobrir la veritat del seu passat, ja que pensa que aquesta força no és normal, i els seus pares adoptius li expliquen que el van trobar abandonat i que tenia el medalló dels déus. D'aquesta manera, Hèrcules es dirigeix cap al temple de Zeus, allà li demana al déu respostes sobre el seu passat. Zeus, encarnant en l'enorme estàtua que el representa, li diu que ell és el seu pare i que ho van raptar de petit, però que ha d'esdevenir un heroi per tornar a la muntanya de l'Olimp. Zeus li lliura a Pegàs, un regal de part del seu pare donat de petit, i li diu que busqui a Phil, un sàtir entrenador d'herois, que l'ajudarà a fer-se gran i, així tornar a ser un déu.

El somni de Phil és entrenar al major dels herois, però tots els seus antics alumnes (Odisseu, Perseu, Teseu, i fins al mateix Aquil·les) van ser un fracàs. Després de pregar milers de vegades a Phil que ho accepti, Hèrcules és acceptat per aquest i, així es converteix en el seu entrenador. En acabar l'entrenament Phil aconsella a Hèrcules que viatgin a Tebas, ja que és una de les ciutats que pateix més catàstrofes i sempre es trobava en problemes, i el que necessitaven era un heroi que els salvés de tantes desgràcies. En el camí a la ciutat, Hèrcules sent un crit d'una noia a la qual decideix ajudar, ja que és una damisel·la en perill. Aquesta és Mègara i la salva d'una criatura, el centaure (Nessos), que l'estava molestant. Més tard, es descobreix que Meg treballa per Hades i que intentava convèncer el centaure d'unir-se a l'exèrcit del déu del mal. Hades, en descobrir que Hèrcules segueix viu li dona a la noia la missió de seduir-lo.

A Tebes, Hèrcules es converteix en un dels herois més aclamats, després de vèncer diversos monstres (L'Hidra de Lerna, Medusa i el Lleó de Nemea entre d'altres). Així i tot, Zeus li adverteix que el fet de ser famós no el porta a ser un heroi veritable i menys un déu i, que encara li queda feina per fer.

Phil descobreix els plans d'Hades i informa a Hèrcules que Meg només jugava amb ell, però discuteixen i Phil se'n va. Hades utilitza a Meg perquè Hèrcules perdi els seus poders durant un dia, temps suficient perquè Hades destrueixi l'Olimp, destroni a Zeus i conquisti la terra. Hèrcules accepta amb la condició que Meg no pateixi cap dany.

Hades allibera un grup de titans perquè ataquin la muntanya de l'Olimp i a un ciclop per matar Hèrcules. Zeus es veu superat en força i és atrapat. Alhora, Hèrcules s'enfronta al ciclop, guanyant-lo, però no per la seva força, ja que no té, sinó pel seu enginy i amb l'ajuda moral de Phil qui torna després que Meg vagi en la seva cerca. Hèrcules crema l'ull del ciclop i el lliga pels peus amb una corda, cosa que fa que aquest caigui i provoqui un petit tremolor que fa que una columna del temple es vagi a caure sobre Hèrcules. Meg, interposant-se, el salva deixant-se aixafar i, morint. Com el contracte es trenca, Hèrcules recupera la seva força i marxa a l'Olimp a vèncer els titans. Aconsegueix destruir no només els plans d'Hades, sinó també salvar la vida de Meg. Tot i així, rebutja l'oportunitat de convertir-se en déu per viure a la terra amb la seva estimada.

Repartiment

• Tate Donovan: Hèrcules
• Josh Keaton: Jove Hèrcules (diàlegs)
• Roger Bart: Jove Hèrcules (cançons)
• Danny DeVito: Filoctetes
• James Woods: Hades
• Susan Egan: Megara
• Bobcat Goldthwait: Pena
• Matt Frewer: Pànic
• Rip Torn: Zeus
• Samantha Eggar: Hera
• Barbara Barrie: Alcmena
• Hal Holbrook: Amfitrió
• Paul Shaffer: Hermes
• Amanda Plummer: Moira Cloto
• Carole Shelley: Moira Làquesis

Referències mitològiques

A la pel·lícula apareixen un nombre molt alt de referències mitològiques. No obstant això, poques vegades les referències als diversos mites i personatges en la pel·lícula es corresponen amb el que d'ells se sap per les fonts clàssiques.

Així, el cavall alat Pegàs en la producció de Disney és un regal de Zeus al seu fill Hèracles que el déu forma a partir d'un núvol. No obstant això, les fonts mitològiques indiquen que l'origen del cavall alat és la sang del cap decapitat de la gòrgona Medusa.

Una altra diferència és el canvi en la filiació de l'heroi principal: a la pel·lícula, Hèrcules és fill legítim d'uns feliços i enamorats Zeus i Hera, de manera que Amfitrió i Alcmena no són sinó els seus pares adoptius, un cop Hèracles/Hèrcules perd la seva condició d'immortal. Però la fidelitat conjugal no és una de les qualitats de Zeus dins de la mitologia clàssica, al contrari, és Hèracles fruit d'una de les seves freqüents infidelitats, en aquest cas, en la seva unió amb Alcmena.

L'escena en què Hèrcules deixa el seu poble per anar al temple de Zeus, per esbrinar qui és, recorda al mite d'Èdip, quan aquest abandona Corint, quan sospita que el rei Pólibo no és el seu pare, i va al temple d'Apol·lo a Delfos, a consultar l'oracle. Les paraules de Zeus, o de l'estàtua de Zeus, recorden les profecies d'aquest oracle, que eren formulades en forma d'endevinalla.

I aquesta mistificació mitològica es percep en molts altres llocs del film.1 A les seqüències que antecedeixen a la glorificació apoteòsica d'Hèrcules, aquest s'enfronta a un ciclop deforme. Com ha de recórrer al seu enginy i astúcia en haver estat desproveït per Hades de la seva inhumana força, derrotar el monstre ciclop amb el procediment usat en les fonts clàssiques per Odiseu: clavant en l'ull del ciclop una estaca incendiada ben afilada. I fins aquí la inspiració en Odisseu i Polifem. Però, a més, el ciclop, encegat i amb les cames travades, en la persecució d'Hèrcules cau per un precipici a les portes de Tebes. A saber, s'enllaça amb un altre mite clàssic: l'enfrontament entre Èdip i l'esfinx. Cal aclarir que el mateix Èdip és esmentat en la pel·lícula, quan Hèrcules i Mègara tornen d'una cita, en la qual van assistir al teatre a veure una representació de la tragèdia de Sòfocles, sobre la qual Hèrcules comenta: "Aquesta cosa d'Èdip. ¡ Ell sí que té problemes! ".

A la pel·lícula, a més, apareixen les tres moires que teixeixen i tallen els fils de la vida, encara que en la història, són anomenades harpies, que en la mitologia grega, eren belles dones alades. Hi ha també una referència a les tres Grees del mite de Perseu, les quals eren dones horribles que tenien només una dent i un ull que compartien entre elles. De totes maneres, igual que en la mitologia, els designis de les Parques sempre es compleixen.

Durant el vídeo de la cançó "Zero to hero", es veu a Hèrcules lluitant contra el Minotaure, i la gòrgona Medusa, monstres que van ser derrotats per Teseu i Perseu, herois que són esmentats, entre d'altres, per Filoctetes, com antics alumnes seus. Relacionat amb aquestes variacions de temes mitològics està, així mateix, un dels temes principals de la pel·lícula: la força poderosa de l'amor que venç qualsevol obstacle, fins i tot la barrera de la mort. En aquest tema es reviu el mite d'Orfeu i, com aquest, Hèrcules aconsegueix domar a Cèrber. Encara més, Hèrcules, per estar al costat de Mègara, el seu amor veritable en la pel·lícula, rebutja la immortalitat.

Les raons que expliquen aquestes modificacions dels mites clàssics són diverses:

• El públic infantil i juvenil al qual es destina la pel·lícula justifica que Hèrcules aparegui en la com el fill legítim d'Hera i Zeus, quan és en la mitologia un fill nascut d'una de les múltiples infidelitats de Zeus.
• Les necessitats de la simplificada trama argumental de la pel·lícula: el protagonista heroic davant l'oponent o antagonista, malvat i malèfic. En les primeres escenes apareix Hades ofès, en no ser convidat a la celebració del naixement d'Hèrcules, escena que evoca l'ofesa deessa Eris qui, en no ser convidada a les noces del mortal Peleu i la deessa Tetis, va llançar la poma de la discòrdia (o d'Eris), origen mitològic de la guerra de Troia. Però més enllà d'aquesta referència mitològica, Hades, a la pel·lícula, és l'oponent malvat d'Hèrcules, per necessitats del repartiment maniqueu de personatges i perquè els guionistes es van inspirar en l'heroi homònim de Marvel Comics. De la mateixa manera, Filoctetes ocupa el lloc del company fidel. I, això no obstant, aquest personatge, tot i que es presenta com un sàtir, recorda més aviat a la figura del centaure Quiró, que va ser famós entrenador de diferents herois, encara que no d'Hèracles.

La presència de la cultura estatunidenca -fans, popularitat, diners, èxit, comèdia musical- com a manera de aggiornare la pel·lícula. Les muses, per exemple, dins de la pel·lícula són un cor de cantants que acompanyen les cançons dels protagonistes com en la comèdia musical nord-americana, tot i que, alhora, tenen un paper anàleg al del cor del teatre grec: discuteixen amb els personatges, anuncien el que pot succeir i recorden fets del passat rellevants per comprendre les escenes actuals.

Premis i nominacions

Nominacions

• 1998: Oscar a la millor cançó original per Alan Menken i David Zippel amb "Go The Distance"
• 1998: Globus d'Or a la millor cançó original per Alan Menken i David Zippel amb "Go The Distance"

Referències

Viccionari