Vés al contingut

Käthe Kollwitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKäthe Kollwitz

(1927) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Käthe Schmidt Modifica el valor a Wikidata
8 juliol 1867 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Confederació d'Alemanya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Moritzburg (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZentralfriedhof Friedrichsfelde Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadémie Julian
Art Academy Königsberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGravat, dibuix i escultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Múnic
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógravadora, dissenyadora, autobiògrafa, artista gràfica, pintora, dibuixant projectista, escultora, cartellista, il·lustradora, dibuixant, litògrafa, artista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat i art figuratiu Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatvalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLudwig von Herterich Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKate Traumann Steinitz i Marianne Fiedler Modifica el valor a Wikidata
Influències
Representada perArtists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeKarl Kollwitz Modifica el valor a Wikidata
FillsHans Kollwitz, Peter Kollwitz Modifica el valor a Wikidata
GermansConrad Schmidt
Lisbeth Stern Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaria Matray, neboda Modifica el valor a Wikidata
Premis
Discogs: 1807773 Find a Grave: 20798 Project Gutenberg: 44080 Modifica el valor a Wikidata


Käthe Kollwitz (Königsberg, 8 de juliol de 1867 - Moritzburg, 22 d'abril de 1945) fou una pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya.[1][2]

Estil artístic

[modifica]

Les seues pintures, aiguaforts i litografies, d'estil expressionista, són escenes d'alt contingut social en què reflecteix la profunda misèria dels barris portuaris i dels obrers de les grans ciutats i del camp, en les quals mostra el dolor i la necessitat, i també la solidaritat i la resistència. La seva obra se sol agrupar en cinc grans cicles: Vaga dels teixidors (1897), Guerra dels camperols (1903-1908), La guerra, Proletariat i Mort. Algunes peces remarcables són L'obrera (1906), Els presoners (1908), Les mares (1921-1922)...[1] Deixà la pintura per aplicar-se a tècniques més econòmiques, que facilitarien la reproducció i difusió de la seva obra gràfica. Així, fou autora d'una sèrie de cartells, pòsters i làmines a carbó de temes pacifistes, entre els quals ¡Guerra a la guerra! (1923), Pa! (1924), o Mai més Guerra (1924), per la qual cosa esdevingué una icona antibel·licista.

S'interessà per l'escultura i va realitzar obres centrades en la problemàtica de la maternitat, entre les quals, Mare amb dos fills (1936) i una ‘pietat̠’ː Mare amb el seu fill mort (1937 o 38).

Va fer de professora a la Künstlerinnenschule (Escola d'Art Femenina) de Berlín, on ensenyava gravat i dibuix al natural. Fou fundadora de la Unió Artística Femenina (1913), i va ser la primera dona membre de l'Acadèmia Prussiana de les Arts (1919), de la qual fou expulsada amb l'arribada del nazisme. Juntament amb una seixantena d'altres artistes fundà el 1898 la Berliner Sezession (Secessió de Berlín), un moviment artístic que rebutjava els estàndards de l'art acadèmic aleshores imperant, i acceptava dones com a membres de ple dret.[1][3] Tant per la seva posició en l'avantguarda artística com per la seva ideologia socialista i la seva denúncia de les condicions de misèria dels treballadors o les crueltats de la guerra, va ser perseguida pels nazis.[4][5]

Kollwitz va ser l'última gran artista expressionista i la més eminent artista gràfica alemanya de la primera meitat del segle xx.[1]

Escrits

[modifica]

Llegat i memòria

[modifica]

Hi ha dos museus dedicats exclusivament a la seva obra, un a Colònia, obert el 1985,[6] i un altre a Berlín, l'any següent.[7] Diverses escoles, instituts i centres de formació professional d'arreu del país -a les ciutats de Weimar, Hannover, Offenbach, Esslingen, Kiel, Plauen, Dortmund-...- porten el nom de Käthe Kollwitz en honor seu.[8][9][10] Al maig de 2019 van contribuir a erigir un bust de l'artista al memorial Walhalla de Donaustauf, al costat del d'altres importants personalitats alemanyes.[11][12]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Estàtua de Käthe Kollwitz a Berlín
    Estàtua de Käthe Kollwitz a Berlín
  • Les mares. Xilografia (1922)
    Les mares. Xilografia (1922)
  • Käthe-Kollwitz-Schule, a Weimar
    Käthe-Kollwitz-Schule, a Weimar
  • Una rebel·lió de teixidors. Gravat (1893-1897)
    Una rebel·lió de teixidors. Gravat (1893-1897)
  • La Viuda I (1922-23), xilografia de la Collecció Mario de Andrade, a l'Instituto de Estudios Brasileiros
    La Viuda I (1922-23), xilografia de la Collecció Mario de Andrade, a l'Instituto de Estudios Brasileiros

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
  2. ↑ «Käthe Kollwitz | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 maig 2022].
  3. ↑ «Berlin Secession: Avant-Garde Artists Group, Germany». Visual Arts Cork. Encyclopedia of Art History. [Consulta: 19 febrer 2022].
  4. ↑ «Biografia de Käthe Kollwitz». Biografías y vidas. [Consulta: 19 febrer 2022].
  5. ↑ «Käthe Kollwitz (1867-1945)» (en castellà). La mecánica celeste, 21-12-2020. [Consulta: 19 febrer 2022].
  6. ↑ Käthe Kollwitz Museum Köln (anglès), (alemany) i (francès)
  7. ↑ Käthe-Kollwitz-Museum Berlin Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ «Käthe-Kollwitz-Schule. Gymnasium» (en alemany). [Consulta: 19 febrer 2022].
  9. ↑ «Käthe-Kollwitz-Schule Offenbach |». [Consulta: 19 febrer 2022].
  10. ↑ «Kaethe Kollwitz» (en alemany). Escola Käthe Kollwitz d'Esslingen. Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 19 febrer 2022].
  11. ↑ «Donaustauf: Büste von Käthe Kollwitz enthüllt» (en alemany). TV Aktuell, 30-05-2019. [Consulta: 19 febrer 2022].
  12. ↑ «Käthe Kollwitz» (en alemany). Kaethe Kollwitz Schule, Plauen. [Consulta: 19 febrer 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • F. Schmalenbach, K. Kollwitz, Köningstein, 1965.
  • P. H. Feist, Die Bedeutung der Arbeiterklasse für den Realismus der Käthe Kollwitz, «Wissenschaftliche Zeitschrift der Humbold Universität zu Berlin» XVII (1968) 705-725; K. Kollwitz und ihre Zeitgenossen, Exposición de la Deutsche Akademie der Kunste, Berlín, 1967.
  • Andreas Benz: Es gibt auch ein Leben vor dem Tod. Zu Käthe Kollwitz. A: Der Überlebenskünstler: Drei Inszenierungen zur Überwindung eines Traumas. Europäische Verlagsanstalt, Hamburg, 1997. ISBN 3434462333.
  • Martin Fritsch (Hrsg.): Käthe Kollwitz. Zeichnung, Grafik, Plastik. Bestandskatalog des Käthe-Kollwitz-Museums Berlin. Seemann, Leipzig, 1999. ISBN 3865020364.
  • Martin Fritsch: Hommage an, Homage to Käthe Kollwitz. Seemann, Leipzig, 2005. ISBN 3865021174.
  • Lorenz Grimoni: Käthe Kollwitz - Königsberger Jahre. Einflüsse und Wirkungen. Verlag der Kunst, Husum, 2007. ISBN 9783865301000.
  • Alexandra von dem Knesebeck: Käthe Kollwitz. Werkverzeichnis der Graphik, Neubearbeitung des Verzeichnisses von August Klipstein, publiziert 1955. 2 Bände, Berna, 2002. ISBN 9783857730405.
  • Lenka von Koerber: Erlebtes mit Käthe Kollwitz (Berlín, 1957).
  • Hans Kollwitz (Hrsg.): Käthe Kollwitz. Tagebuchblätter und Briefe (Berlín, 1948).
  • Fritz Schmalenbach: Käthe Kollwitz. Langewiesche, Königstein, 1965. ISBN 3784526713.
  • Werner Schmidt: Die Kollwitz-Sammlung des Dresdner Kupferstichkabinetts. Graphik und Zeichnungen 1890-1912. DuMont, Colònia, 1988. ISBN 3770122976.
  • Ute Seiderer: Between Minor Sculpture and Promethean Creativity. Käthe Kollwitz and Berlin's Women Sculptors in the Discourse on Intellectual Motherhood and the Myth of Masculinity. A: Practicing Modernity. Female Creativity in the Weimar Republic, hg. v. Christiane Schönfeld, Königshausen & Neumann, Würzburg, 2006, S. 89-119. ISBN 3826032411.
  • Ursula Trüper: Leider war ich ein Mädchen. Über Käthe Kollwitz. Edition Nautilus, Hamburg, 2001. ISBN 3894013702.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Käthe Kollwitz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Käthe_Kollwitz&oldid=33673440»