Leucs

Leucs
Tipus	grup ètnic històric
Part de	belgues i gals
Mapa de distribució
	; Situació dels Leuci a la Gàl·lia Belga

Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud. La seva capital era Tollum (Toul). Juli Cèsar els esmenta junt amb els sèquans i lingons com als pobles que li van proporcionar gra.^[1]

Etimologia

El nom dels « Leucs » deriva del céltic leucos, variació leucet(i)o-, que vol dir « clar », « brillant » d'on « llampec ». Els leuci serien doncs « els fulgurants » o de forma més prosaica « els vigilants » amb el sentit de vigilants de la frontera meridional amb allò que s'anomenà més tard la Gàl·lia Cèltica. L'arrel leuc- és atestada sovint dins l'onomàstica gal·la, tant dins els noms de persona com Leucus, Leuca, Leucanus, Leuconius, Leucimara ; el teònim Leucetius epítet de Mart a les dedicatòries i noms de lloc Lioux, Lieuche de Leuca. La mateixa arrel cèltica es retroba en el gal llug, l'irlandès antic luach « brillant ». L'indoeuropeu *leuk- « brillant », « clar », d'on prové, es perpetua igualment dins el grec leukos « brillant, blanc », el germànic *leuk-ta (anglès light, alemany Licht), els mots llatins lux, « llum », i luna (*louk-snā, *louk variant fonètica de *leuk), etc.^[2]

Referències

↑ Bertrand Bonaventure, Céramiques et société chez les Leuques et les Médiomatriques : IIe-Ier siècles avant J.-C., Université de Strasbourg, 2010, 2 vol., 414 + 531 p. + CD-Rom (tesi d'arqueologia publicada per M. Mergoil, Montagnac, 2011, 331 p. ISBN 978-2-35518-019-4 ; consultable en línia : volum I : text Arxivat 2017-12-04 a Wayback Machine., volum II : catàlgs Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continenta, París, éditions Errance, coll. « Hespérides », 2008, 3a ed. (1a ed. 2001) (ISBN 2877723690)

[1] Bertrand Bonaventure, Céramiques et société chez les Leuques et les Médiomatriques : IIe-Ier siècles avant J.-C., Université de Strasbourg, 2010, 2 vol., 414 + 531 p. + CD-Rom (tesi d'arqueologia publicada per M. Mergoil, Montagnac, 2011, 331 p. ISBN 978-2-35518-019-4 ; consultable en línia : volum I : text Arxivat 2017-12-04 a Wayback Machine., volum II : catàlgs Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[2] Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continenta, París, éditions Errance, coll. « Hespérides », 2008, 3a ed. (1a ed. 2001) (ISBN 2877723690)

[1]

[2]