Montsegur dins la petita Gavacheria, enclavament de llengua d'oïl a Occitània
Montsegur és una bastida fundada el 1265 per la reina d'Anglaterra, Elionor de Provença.[2] La tradició local afirma que la vila i els seus voltants foren repoblats després de la pesta de 1356, provocada per la Guerra dels Cent Anys, amb colons de Saintonge, Poitou, Angulema. Els documents del segle xv indiquen una immigració progressiva i contínua.[3] Això provocarà la creació d'un illot lingüístic de llengua d'oïl a la Gascunya, que aplegava també el municipi veí de Duras (Olt i Garona) conegut com a Petita Gavacheria o Gavacheria de Montsegur, on es parla el gabay, també anomenat marot,[4] que és una varietat del saintongès. Gavache era el nom que donaven els gascons a tots els nouvinguts que no parlaven gascó.
↑Raymond Doussinet, Le Parler savoureux de Saintonge, Éditions Rupella, La Rochelle, 1958
↑Freddy Bossy, Pour une approche linguistique des gavacheries, 1978 : "A noter que les locuteurs se désignent eux-mêmes sous le terme “marot”, “gavache” étant senti comme l'injure occitane atteignant une ethnie d'oïl."
