Mathiasita
Mathiasita | |
---|---|
Cristall metàl·lic negre format per intercreixements de mathiasita i lindsleyita | |
Fórmula química | (K,Ba,Sr)(Zr,Fe)(Mg,Fe)₂(Ti,Cr,Fe)18O38 |
Localitat tipus | Bultfontein mine (en) |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.40 |
Dana | 8.5.1.7 |
Heys | 7.14.6 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 10,35Å; c = 20,58Å; |
Duresa | 7,5 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1982-087 |
Any d'aprovació | 1983 |
Símbol | Mts |
Referències | [1] |
La mathiasita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. Rep el seu nom de Frances Celia Morna Mathias (1913-), geoquímica sud-africana de la Universitat de Ciutat del Cap.[2]
Característiques
[modifica]La mathiasita és un òxid de fórmula química (K,Ba,Sr)(Zr,Fe)(Mg,Fe)₂(Ti,Cr,Fe)18O38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. La mongshanita es considera un sinònim de la mathiasita, tot i que en un principi va ser descrita com una espècie diferent.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1983 i descrita gràcies a exemplars de tres localitats sud-africanes diferents: la mina Jagersfontein, al districte de Xhariep (Estat Lliure), a la mina Bultfontein, a Kimberley, i a les prospeccions de kimberlita de Kolonkwanen, al districte postal de Mackenzie's, ambdues darreres localitats a Cap Septentrional. També ha estat descrita a Rússia i a la Xina.
Referències
[modifica]- ↑ «Mathiasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2017].
- ↑ «Mathiasite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 9 abril 2017].
- ↑ «Mongshanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2017].