Mel·lita

Mel·lita
Mel·lita provinent de Luschitz (República Txeca)
Fórmula química	Al₂[C₆(COO)₆]·16H₂O
Epònim	mel
Classificació
Categoria	substàncies orgàniques
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/A.02
Dana	50.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	prismàtic bipiramidal allargat; forma nòduls i revestiments, de gra fi, massiu
Estructura cristal·lina	a = 15.53 Å, c = 23.19 Å; Z = 8
Grup puntual	tetragonal (4/mmm (4/m 2/m 2/m)) - ditetragonal dipiramidal
Color	groc mel, marró daurat, marronós a vermellós
Exfoliació	dolenta/indistingible - indistingible en {023}
Fractura	concoidal
Tenacitat	lleugerament sèctil
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Densitat	1,64 g/cm³ (mesurada); 1,65 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-), pot ser anormalment biaxial
Índex de refracció	nω = 1,539 nε = 1,511
Birefringència	δ = 0,028
Pleocroisme	feble; O = marró groguenc; E = groc
Fluorescència	groc pàl·lid a blau (ona curta i ona llarga)
Altres característiques	piroelèctrica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mel
Referències

La mel·lita és un mineral de la classe de les substàncies orgàniques. També és molt coneguda, en anglès, com a honey-stone (pedra mel). Va ser descoberta l'any 1789 a Artern, a l'estat de Turíngia (Alemanya). Rep el seu nom del llatí mel (mel) pel color del mineral.

Característiques

L'estructura química de la mel·lita és d'una sal d'àcid orgànic, un derivat del benzè. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls prismàtics bipiramidals allargats. Els cristalls són translúcids, de color mel, que poden ser polits i facetats per formar gemmes. També s'hi troba de manera massiva. És un mineral tou, amb una duresa de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. Té un baix pes específic, d'1,6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mel·lita pertany a «10.AC - Sals d'àcids orgànics: sals benzines» juntament amb els següents minerals: earlandita i pigotita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari molt poc comú en jaciments de carbó i lignit, que siguin rics en alumini típicament provinent de l'argila.